El fideïcomís és una institució del dret successori molt arrelada a la cultura catalana. Consisteix en la facultat que té el testador (conegut com a "fideïcomitent"), d'obligar al seu hereu (que rep el nom de "fiduciari"), a transmetre la seva herència a un segon hereu designat (referenciat com a "fideïcomissari"). És el cas de l'àvia que deixa la casa al fill, obligant-lo a transmetre-li al nét. El testador decideix quin fet desencadenarà aquesta transmissió, sent la mort del fiduciari el més recorrent. Tot i això, també es poden preveure altres causes, com contraure matrimoni, o adquirir una concreta edat.
El fideïcomís es comprèn com un gravamen imposat al primer hereu, ja que a part de trobar-se condicionat a lliurar el bé al segon, tampoc podrà vendre'l. A més a més, se li imposa el deure de prendre inventari en el moment que rep el bé, i de prestar una garantia per la seva conservació i administració.
Segons el Codi Civil de Catalunya, les persones jurídiques també podran ser designades com a primers hereus, i en aquest cas, es limita temporalment el fideïcomís a 30 anys. Pel que fa al nomenament dels segons hereus, la llei preveu fins i tot, que ho puguin ser persones que no s'hagin concebut en el moment de la mort del testador, havent-hi aquest estipulant per exemple, que anomena fideïcomissaris "als fills que els meus fills puguin arribar a tenir". En el departament de dret successori de Torres & Associats queda a disposició per qualsevol dubte o comentari.