“Tens que llegir-ho!”

Si us heu aturat davant d’aquest titular, anem bé. Vol dir que us ha grinyolat prou aquest barbarisme. És curiós com fa anys que s’intenta combatre aquest ús de “tenir que” com a perífrasi d’obligació i en canvi encara s’escola força, sobretot en el llenguatge oral.

I el cas és que no ens trobem davant de cap fenomen lingüístic difícil de resoldre. És a dir, tenim força maneres d’expressar l’obligatorietat en català sense haver de recórrer a construccions estranyes, forçades o poc naturals.

Per exemple, podem fer servir la perífrasi “caldre que”: Cal que ho llegeixis. O, també, la perífrasi “haver de”: Ho has de llegir. Fins i tot, podríem dir que és necessari llegir-ho o que és un text que fa falta llegir-lo. Fixeu-vos, doncs, si en tenim de solucions i alternatives. No hem d’oblidar, a més, el temps verbal que precisament ens indica obligació: l’imperatiu (Llegeix-ho!). I si volem fugir de traduccions literals podem senzillament dir: No t’ho perdis!

Per corregir aquests errors que de vegades cometem quan xerrem distesament, podeu apuntar-vos als cursos de conversa que ofereix el Servei Local de Català. Són de sis setmanes i en fem al matí i a la tarda.