Toni Comín: "L’únic lloc de Catalunya on falta un hospital és al Vallès Occidental"

El conseller de Salut cessat pel 155, Toni Comín, va tractar qüestions locals i de salut - a més de les nacionals, referents a l'exili, la formació de govern i la delegació de vot  -, durant la seva connexió que va fer via Skype amb l'ANC de Bellaterra, el passat 24 d'abril.

Durant la conversa, el conseller va exposar les millores que necessita la Regió Sanitària del Vallès Occidental i admetre que, referent a la seva planificació hospitalària: "el Vallès Occidental és l'únic lloc de Catalunya on hi falta un hospital més".

Conseller, com veu el territori del Vallès Occidental en qüestió de salut?

El mapa sanitari de Catalunya té diferents apartats i un d'ells és l'hospitalari. Quan tu analitzes la pressió demogràfica, els fluxos, la pressió assistencial, etc. es veu clarament que Catalunya no falten hospitals. Ep, tampoc en sobren, perquè tenim una xarxa hospitalària molt nodrida però, més aviat, hi ha tots els que necessitem en la majoria del territori, excepte en una regió sanitària que és el Vallès Occidental. El Baix Llobregat va tenir aquesta situació - o potser en el seu moment fins i tot pitjor que el Vallès Occidental -, però ja l'hem resolt perquè es va fer l'Hospital Moisès Broggi de Sant Joan d'Espí, ara està en marxa l'ampliació de l'Hospital de Viladecans, estem acabant d'equipar l'Hospital de Bellvitge, es va fer un Hospital a Sant Boi... A Girona s'ha de renovar el Trueta, a Tarragona s'està fent, a l'Ebre, l'Hospital de Tortosa està molt antic i s'ha de renovar. L'únic lloc de Catalunya on falta un hospital més és al Vallès Occidental.

I quina línia es segueix per solucionar aquesta "situació única"?

Per això jo vaig fer l'aposta - una mica audaç i de la manera més eficaç i econòmica per la butxaca dels ciutadans - que és la compra de l'Hospital General de Catalunya (HGC), a Sant Cugat. Durant l'època de la consellera Geli hi havia la planificació de construir dos hospitals, un a Cerdanyola i l'altre a Rubí. No obstant això, les prestacions que ens podria donar l'HGC, si finalment el podem incorporar a la xarxa pública, són iguals o fins i tot superiors a les prestacions que obtindríem fent aquests dos hospitals. En canvi, el preu, la inversió, és molt més baixa.

Com està aquesta compra?

Es tracta d'una inversió possible a curt-mig termini. Sobre el paper és molt fàcil comprometre's a fer un hospital nou a Cerdanyola i a Rubí, però la inversió des del punt de vista financer és un compromís molt incert. Per aquesta raó, l'Hospital Taulí i els dos Hospitals de Terrassa, del Vallès Occidental, no respiraran tranquils fins que puguem incorporar aquest tercer hospital a la Regió Sanitària. Aquí està la meva aposta i ja sabeu que és una de les coses més em van desgastar des del punt de vista polèmic, mediàtic.

Per què creu que va ser això?

Perquè vaig tocar uns interessos molt poderosos i vinculats a la premsa. El grup Quirón Salud està estretament vinculat al PP i a tota la gent del "les hemos destrozado el sistema de salud". Gent que té vincles estrets amb aquells "que ens estimen tant", per dir-ho així. Ara bé, han vingut a Catalunya perquè hi ha negoci. Per tant, nosaltres vam fer una estratègia de pressió/seducció cap a l'hospital -que van començar fent aquella mena de xou dient que "no es deixarien comprar mai de la vida". No obstant això, sabeu que poc abans d'acabar el mandat vam firmar un document públic en el qual es reconeixia que "s'havien iniciat les negociacions des del primer moment". L'únic que ha passat ara és que el 155 ha aturat les negociacions, però el projecte d'incorporar l'HGC a la xarxa pública és un projecte que està perfectament sobre la taula. Les negociacions no es poden reprendre seriosament fins que recuperem l'autonomia des del Departament de Salut i que, per tant, s'aixequi el 155. És un problema d'agenda, no puc predir com acabarà aquesta negociació, però és una negociació viva.

Llegiu l'entrevista íntegra a Bellaterra Diari.