Torres: "Aquest curt m'ha servit perquè la família vegi que també patim l'Alzheimer"

La santcugatenca Carla Torres té 17 anys i estudia primer de batxillerat a ESART Sant Cugat. Com a treball de final de curs, Torres va haver de fer un curtmetratge. La santcugatenca va crear Alois, un curt amb l'Alzheimer com a protagonista i que va rebre 5 dels 9 premis que es van repartir durant la gala per veure els curtmetratges.

El TOT Sant Cugat entrevista a Carla Torres

Quan decideixes anar a ESART?
Abans de descobrir ESART volia fer batxillerat científic, perquè m'interessava la biologia, però va haver-hi un dia que la meva mare em va ensenyar ESART i tot el que oferia i em va interessar moltíssim. Estic molt contenta.

Amb quin objectiu entres a ESART?
No sé ben bé que vull ser, però sé que em vull dedicar a aquest món, perquè ja des de petita m'agradava. Fer vídeos, editar-los, dirigir, fer guions, sempre m'ha agradat i sempre ha estat com un hobby.

Què feies de petita?
Abans que vingués l'era tecnològica, feia teatre amb els meus dos germans. Escrivia els guions, dirigia, i m'agradava molt. Amb les noves tecnologies, vaig començar a descobrir els programes d'edició i vaig començar a editar. 

Ara aquest any a l'escola t'han reconegut un curtmetratge
A ESART com a treball de fi de curs havíem de fer un curtmetratge individual. El dia 22 de juny es feia una gala on presentàvem els curts i ens donaven una sèrie de premis, 9 en total. Jo vaig guanyar 5 premis de 9. Són el de millor banda sonora, que la va fer un amic meu que es diu Bernat Ribes; l'actriu principal que és la Lua, va guanyar millor interpretació; també el de millor guió, millor curtmetratge per part del jurat i millor curtmetratge per part del públic.

Deu n'hi do... com ho valores?
No m'ho esperava. És el primer curt i mai havia fet una cosa semblant. Personalment sé que el meu curtmetratge pot estar molt millor, però estic molt contenta. Mai m'ho hauria pensat que agradés tant.

El curt es diu Alois i està basat en una malaltia que t'ha tocat de prop
Sí, volia agafar una idea, i vaig pensar en la meva àvia que té Alzheimer. Jo sé els sentiments que transmet i totes les emocions que passes amb un familiar que pateix aquesta malaltia. Volia transmetre això en aquest curt, perquè es donés a conèixer aquesta malaltia i com ho passen els familiars.

T'ha servit a tu o a la família per enfrontar-vos a la realitat?
Jo crec que sí. La meva mare, que és la que ho viu molt més de prop, sempre ens ha intentat apartar, perquè no patíssim. Crec que a vegades ella pensa que no ens acabem d'adonar del tot, del que suposa tenir algú amb Alzheimer. Fent aquest curt, crec que ha servit perquè vegin -la família- que també ho patim. A més, també serveix perquè la gent conegui més l'Alzheimer i puguin tenir empatia.

"No sé ben bé el que vull ser, però sí que sé que vull estar en aquest sector"

El curt el presentaràs en algun certament o algun altre lloc?
Si trobem algun, sí, perquè no...

De cara a futurs guions, amb què t'agradaria especialitzar-te?
M'agrada una mica de tot. Jo vaig escollir aquesta idea perquè en ser el primer curt havia de triar alguna cosa que sabés fer. A mi m'agradaria fer guions de diferents gèneres.

Quan acabis el batxillerat a ESART, que vols fer?
Tinc pensat estudiar Comunicació Audiovisual.

En 10 anys, on et veus?
Encara no ho sé. Aquesta carrera té moltes sortides. Però sé que vull seguir fent això, estic molt contenta. Una vegada entres en aquest món, no pots sortir, perquè es gaudeix molt. No sé ben bé el que vull ser, però sí que sé que vull estar en aquest sector.

Mireu el curtmetratge de Carla Torres