Un centenar de persones debaten sobre la integració de les tecnologies

La necessitat, o no, d'integrar les tecnologies en el dia a dia dels humans per aconseguir la seva felicitat va centrar el debat d'aquest dilluns, 25 de maig, al Claustre del Monestir. Un debat entorn el llibre ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnologica y mejoramiento humano d'Albert Cortina i Miquel-Àngel Serra del que en van participar diferents personalitats així com un centenar d'assistents.

L'acte, organitzat pel DIARI de Sant Cugat amb el patrocini d'Amat, va començar amb una introducció al llibre per part dels seus autors. Cortina afirmava que “l'home té la necessitat de millorar” i plantejava si “aquesta millora l'hem de fer des del nostre esforç natural, o amb la integració de les noves tecnologies”.

Igualment, plantejava com es confronta aquest fet amb les creences, i com hauran de ser les ciutats que acullin aquestes éssers intel·ligents, convidant el públic a plantejar-se si és ciència ficció o si ja està passant.

Per la seva banda, Serra va plantejar el fet que “tots volem ser feliços” apuntant que els transhumanistes també. Però que tot i que “sempre ha existit la tecnologia, i sempre hi ha hagut homes feliços i homes infeliços, el que mai no canvia és l'aspiració de ser feliços”. En aquest sentit preguntava: “és necessària la tecnologia per ser feliç?”.

Després de la projecció d'un vídeo que presentava les claus dels transhumanisme, la superlongevitat, la superinteligència i el superbenestar, començava el debat.

El transhumanisme, a debat

El debat sobre el llibre va comptar amb la participació de Ferran Amago, degà del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya; Jaume Busquets, president del Col·legi de Geògrafs a Catalunya; Lluís Comeron, degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya; Pilar Fernandez Bozal, ex Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya; Lluís Recoder, ex Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i ex -alcalde de Sant Cugat i Lluc Torcal, prior del Monestir de Poblet.

Tots ells van posar de manifest el seu punt de vista sobre el transhumanisme. Lluc Torcal destacava que “la visió d'èxit del transhumanisme, al meu entendre, és falsa per reductiva” ja que “aquesta concepció deixa molts aspectes fora, començant per les relacions humanes”.

Per la seva banda, Lluís Cameron va reflexionar sobre l'adaptació d'aquests éssers intel·ligents a les ciutats, apuntant que “cal primar la qualitat més que no pas la quantitat”. Lluís Recoder també destacava que “fem ciutats per a les persones, primant el benestar”. En aquest sentit apuntava que les ciutats ja s'adapten davant l'increment del nombre de les persones grans, dient que “hi ha tecnologies que millores la qualitat de vida, com les cadires de rodes, que fan felices les persones. Ara, altres tipus de tecnologies, cal reflexionar sobre on està el límit”.

Ètica

Ferran Amago destacava que “transhumans crec que ho som tots, perquè tots volem felicitat i més vida” però remarcava que “som humans”. En aquest sentit destacava que “la tecnologia abança, i som transhumans perquè volem fer un pas endavant, el fem, i tornem a ser humans, i després volem fer un altre pas endavant”. En aquest sentit destacava la importació de l'educació. “Cal fer un ús social de la tecnologia”.

Jaume Busquets, per la seva banda, apuntava que “el transhumanisme és reduccionista i pobre” perquè “sols parla de tecnologia, i trobo a faltar moltes coses”, entre elles que “cada persona té una identitat, igual que les societats, i som éssers socials”.

El contrapunt legal el posava Pilar Fernandez. “La societat que anem a construir ha de ser regulada” i fa falta veure “si la intel·ligència col·lectiva serà suficient o faltaran fortes mesures de seguretat”.

Després de les intervencions dels membres de la taula de debat, el públic va poder plantejar els seus punts de vista i qüestions als participants.