Escoles: uniforme versus roba de carrer

La majoria d'escoles i instituts de Sant Cugat no utilitzen uniforme, això suposa que dels 27 equipaments escolars –entre centres d'ensenyament de primària i de secundària–, 20 no requereixen que els seus alumnes portin una vestimenta concreta, mentre que la resta, els altres 7, sí. Comoditat, economia i identitat són alguns dels motius de qui defensa que els estudiants es regeixin per uns mateixos codis a l'hora de vestir, mentre que els qui aposten en el fet de vestir roba de carrer defensen la llibertat que suposa aquesta via.

De la xarxa de centres públics formada per les escoles; Catalunya, Ciutat d’Alba, Collserola, Gerbert d’Orlhac, Jaume Ferran i Clua, Joan Maragall, La Floresta, L’Olivera, Pi d’en Xandri, Pins del Vallès, Turó de Can Mates i els instituts; Angeleta Ferrer, Arnau Cadell, Institut del CAR, Joaquima Pla i Farreras i Leonardo da Vinci, no n'hi ha cap que faci servir uniforme entre els seus alumnes. "Nosaltres no som partidaris de l'uniforme", remarca Isabel Rodríguez, directora de l'escola Collserola, que afegeix que encara que existeix el cas de l'escola pública Màrius Torres de l'Hospitalet en el qual els estudiants porten uniforme per acabar a les diferències entre els estudiants, al seu centre no portar uniforme "és un tret distintiu que donem de manera que les famílies trien la roba que porten els fills". Rodríguez ha assenyalat també que encara que l'uniforme es crea per no fer diferències, les "nenes sempre van amb faldilles i els nens amb pantaló", sense l'opció d'uniforme per nenes amb pantalons.

Concertades i privades, les que més uniformes fan servir

Pel que fa als centres concertats només les dues escoles laiques que hi ha a la ciutat deixen vestir els seus alumnes lliurement. Així, l'Avenç i el Thau són les úniques que no tenen entre la seva obligatorietat vestir tots els alumnes iguals. Tot i així, els dos apliquen unes obligacions a l'hora d'escollir la vestimenta dels seus alumnes. "Nosaltres no tenim uniforme perquè defugim de l'elitisme", remarca Luchi Almodóvar, directora de l'Avenç, qui continua: "Els alumnes han de venir amb roba pràctica, els més petits per jugar i embrutar-se, i els més grans la que ells triïn".

La resta de centres, El Pinar de Nuestra Señora, La Farga, el Pureza de María, el Santa Isabel i el Viaró, fan servir una indumentària determinada. "Als pares els suposa una comoditat el fet de no haver de barallar-se amb els fills per triar la roba i també un estalvi", explica sor Blandina, titular del Santa Isabel. L'escola de la rambla de Ribatallada, amb 136 anys d'història, fa servir uniformes des del seu inici, el 5 de maig del 1879. Blandina assenyala que el primer uniforme utilitzat era un vestit de color negre amb el coll blanc, després va venir el pitxi, caracteritzat pel quadrat de vichy de color blanc i gris i botonat al davant i, finalment, l'actual uniforme que combina verd, groc, gris, negre i vermell. La religiosa explica que els nens també van amb el seu uniforme consistent en un pantaló de color gris i un polo blanc i que per fer esport els infants també utilitzen un xandall de l'escola.

Dels quatre centres educatius privats, dos fan servir uniforme; l'Àgora Sant Cugat International School i l'Europa International School i la resta, el col·legi Sefardí Hatikva, ubicat a Valldoreix, i els Tretzevents, a la Floresta, no. Avital Livnen, director de l'Hatikva, apunta que l'uniforme ajuda a "crear identitat i on ningú no pot lluir diferent i això és un proposit important perquè fa que no hi hagi rics i pobres". I és que encara que aquest centre actualment no té uniformes, ni xandall distintiu, i encara que ara per ara estan treballant en aquest últim, no descarten "en un futur" que els alumnes facin servir un uniforme comú en una decisió que ha de ser presa entre l'escola, els pares i els estudiants, segons Livnen.

Des de l'Europa, Esther Herranz, la seva gerent, apunta que la mesura de l'uniforme es "pràctica per a les famílies i ajuda a tenir un sentiment de pertinença". Herranz ha explicat que el centre disposa de diversos uniformes, en funció del desenvolupament del nen i que a partir de batxillerat no en porten "perquè aprenguin a vestir-se en cada moment".

El xandall, un tret distintiu

Encara que la majoria d'escoles locals no tenen uniforme, sí que integren un xandall o una samarreta que els diferencia de la resta de centres educatius i en què llueixen el nom del centre. "Nosaltres tenim una samarreta verda amb la imatge i el nom de l'escola. Les fem servir quan fem psicomotricitat i gimnàs en el recinte de l'escola, però també quan fem activitats esportives que es fan a Sant Cugat com la Cursa d'Orientació o el Cros Ciutat e Sant Cugat", apunta la directora de l'escola Collserola.

Amb uniforme o sense, les escoles sí que fixen uns mínims per vestir. En el cas de l'Europa, tenen un codi de vestimenta, però també altres centres com el Thau i l'Avenç i les escoles públiques recalquen la prohibició de no anar a l'escola amb pantalons massa curts, banyadors, xancletes, vestimenta de clubs esportius, així com mostrar la roba interior o samarretes molt escotades en el cas de les noies i de tirants en el cas dels nois, ja que com coincideixen els centres, "ser capaços de discernir per a cada ocasió quina és la indumentària més adient no deixa de ser un aprenentatge". En aquest sentit els centres poden arribar a enviar els alumnes a casa a canviar-se, si aquests no s'ajusten a aquests codis.