Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El diumenge 15 de març de 2020, el govern espanyol va declarar l'estat d'alarma per la pandèmia de la Covid-19 i es va imposar el confinament i el tancament de qualsevol activitat no essencial. Cinc anys després, el TOT Sant Cugat explica com van afrontar els serveis municipals de l'Ajuntament de Sant Cugat aquelles setmanes i com van fer front a l'emergència sanitària, social i econòmica que va patir la ciutadania.
Quan els cotxes van desaparèixer
La mobilitat i el trànsit va ser dels àmbits on més es va notar el confinament i, segurament, dels pocs que van viure un impacte positiu. Els carrers es van buidar i el soroll i la contaminació dels cotxes es va esfumar. "El transport va caure en picat. Quan vam estar confinats, no hi havia cotxes ni bicicletes ni transport públic. Pràcticament, només es caminava per anar al supermercat o atendre necessitats bàsiques" recorda Marta Vives, tècnica responsable de Transports i Mobilitat de l'Ajuntament.
Marta Vives: "Va ser una oportunitat"
L'Ajuntament de Sant Cugat va aprofitar aquella situació per fer avançar la ciutat cap a una mobilitat més sostenible: "Va ser una oportunitat per fomentar una mobilitat més saludable basada en la bici o en anar a peu". Marta Vives recorda la creació de la xarxa de carrils bici al centre amb l'anella verda o la pacificació d'alguns entorns escolars.
Segons la tècnica, aquesta aposta va "fomentar que més gent s'animés a agafar la bicicleta o a anar caminant". "L’ús de la bicicleta ha augmentat molt i ha quedat alguna cosa. Va haver-hi gent que va descobrir que moure’s en bici era factible i còmode", ha afegit.
Els veïns van recuperar els carrers
Les ja llunyanes fases del desconfinament van tenir un dels punts àlgids quan es va permetre sortir als carrers durant una hora al matí i una hora al vespre. Els santcugatencs van descobrir una nova ciutat, sense trànsit. "Era més agradable sortir al carrer i anar caminant. Totes les externalitats negatives dels cotxes com el soroll o la contaminació van baixar en picat", explica Vives.
"La gent va recuperar els carrers. Ho recordo com un fet positiu", destaca Vives, que recorda com els vianants santcugatencs ocupaven els carrers.
I ara, què?
Aquella empenta a la mobilitat sostenible no s'ha sostingut en el temps. De fet, l'ús del cotxe es va recuperar molt més de pressa que el transport públic per la "por" de molta gent a contagiar-se. "Els busos es van preparar i es van instal·lar pantalles protectores i es van precintar alguns seients per garantir distàncies de seguretat", destaca Vives.
"Malauradament, amb el temps, vas veient que ens en recordem poc i hem tornat més al cotxe", lamenta la responsable de l'Ajuntament, que afegeix: "Teníem l’oportunitat de canviar i al final no ha sigut tan així. Es va recuperar més el transport privat. Es va agafar el cotxe per por i després és més difícil deixar-lo". Tot i això, celebra que la infraestructura que es va guanyar, ha quedat. . Però tota la infraestructura que vam guanyar, ha quedat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
