Xoc entre organismes pel diagnòstic del TDAH a Sant Cugat

La xarxa sanitària pública de Sant Cugat sobrediagnostica el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH), segons denuncien des de Per a un Consens del TDAH. Aquest col·lectiu, el qual agrupa professionals catalans de la psiquiatria, la psicologia, la docència i l’assistència social, apunta que la Mútua de Terrassa, que a Sant Cugat gestiona els tres CAP, va diagnosticar, segons les seves dades, un 58,78% de TDAH sobre els pacients atesos el 2013. La dada se situa molt per sobre de la mitjana catalana, la qual se situa en el 22,36%, i molt apartada d’altres poblacions com Molins de Rei, amb un 2,48%; l’Hospitalet de Llobregat, amb un 5,96%; i Castelldefels, amb un 6,24%. 

 

Des de la Mútua de Terrassa han negat que les dades s’ajustin a la realitat. Amaia Hervàs, coordinadora de l’Àrea de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa, ha explicat que “la informació tan contradictòria sobre el TDAH està confonent molt totes les famílies”. Hervàs, que també és psiquiatra, ha assegurat que s’han fet servir “dades administratives per parlar d’epidemiologia clínica”. En aquest sentit, la doctora ha apuntat que “dins del registre d’activitat, en el moment que un pacient arriba al nostre servei, per motius administratius hem d’iniciar un diagnòstic abans de començar a recollir informació. Això es registra com a motius de consulta i és cert que als serveis de Terrassa i de Sant Cugat, entre un 50% i un 55% dels motius de consulta als centres de salut mental infantil i juvenil són relacionats amb el TDAH, però no significa que tinguin un diagnòstic finalitzat del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat”. La membre de la Mútua de Terrassa s’ha pronunciat en relació a la diferència de diagnòstics entre poblacions. “Crec fidelment que en el nostre servei no se sobrediagnostica de TDAH. Hem estat molt conscients en les cinc hores d’avaluació per saber la patologia i de vegades hi ha infradiagnosticament. A la Mútua de Terrassa fa 17 anys que treballen en aquesta àrea”.

Canvi de protocol per una guia

De la seva banda, i amb la idea que no se sobrediagnostiqui, però que tampoc s’infradiagnostiqui, des de Per a un Consens del TDAH s’estan recollint signatures de professionals i d’entitats de salut mental perquè s’elabori una guia i es retiri l’actual protocol, presentat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya el passat 6 de maig. Per aconseguir-ho, les rúbriques es lliuraran al nou conseller de Salut que sortirà de les eleccions del pròxim diumenge, 27 de setembre. I és que el col·lectiu demana que el Pla director de salut mental retiri el protocol i elabori una guia clínicament consensuada, implicant la patronal i els representants dels grans proveïdors, a més dels representants dels centres de salut mental infantil i juvenil de Catalunya, i en coordinació amb el Departament d’Ensenyament i el Departament de Benestar Social i Família. 

 

Dins del manifest de Per a un consens del TDAH, que no tenen portaveu per no fer “personalismes que es puguin aprofitar de la situació”, apunten que, ara per ara, el protocol suposa “un pas més en la política de medicalitzar la vida en general i la infància i adolescència en particular”, a més d’un “menyspreu a les diferents teories i pràctiques existents en la clínica de les simptomatologies psíquiques, i en conseqüència, un atemptat contra la llibertat d’elecció dels pacients”. 

 

Hervàs ha indicat que l’augment de  TDAH en els darrers anys s’ha degut al fet que abans es diagnosticava menys i també al fet que ara els equips de salut mental estan més i millor formats i que les famílies estan més conscienciades, fet que ha portat a “un increment en la detecció i el diagnòstic, no està clar que hi hagi un increment de la incidència i la prevalença”. 

Manca de recursos

Hervàs ha explicat que es desconeix la dada real del nombre d’afectats per TDAH a Sant Cugat, però que la prevalença d’aquesta patologia és d’entre un 5% i un 7%, una xifra que ha catalogat de “molt alta”. La doctora ha dit que no tots els nens i joves que tenen simptomatologia del TDAH “haurien d’arribar als departaments mèdics” que potser haurien de ser tractats “amb ajuda psicopedagògica”. En aquest sentit, Hervàs ha apuntat que no està d’acord que tots els nens vagin als serveis de salut mental, perquè “necessiten uns altres tipus d’intervencions” i perquè “es col·lapsen els serveis” en un moment de crisi. La metgessa ha explicat que els símptomes del TDAH “van millorant amb l’edat” i ha volgut fer referència al fet que la xifra del TDAH en edat adulta és d’un 3%”.