Un alcalde en temps difícils: Magí Bartralot Auladell

El Sant Cugat contemporani (Segle XX). El 14 d’octubre del 1936, Magí Bartralot seria escollit alcalde a proposta de la CNT i per aclamació de la resta de regidors d’un consell municipal format per CNT, POUM, PSUC, Unió de Rabassaires (UR), ACR i el seu mateix partit, ERC representat a Sant Cugat pel Centre Republicà Federal (CRF). En uns moments difícils, en què ja s’intuïa que la guerra aniria per llarg, i en mig d’un procés revolucionari, les forces obreres i d’esquerres de Sant Cugat el van triar com a cap visible de la població.

Vocació política
Magí Bartralot havia nascut a Sant Cugat el 1894 al si d’una família de rabassaires que conreava vinyes de Can Fatjó dels Xiprers i Torre Negra, a més d’una finca al carrer Villà. Era el més gran de tres germans. Durant la seva joventut participarà en el grup de teatre de La Unió Santcugatenca, però aviat es mostrarà més interessat per les qüestions polítiques i socials. D’idees republicanes federals, militarà en el Centre Federal Autonomista i participarà en la fundació, el 1918, de la cooperativa de consum El Espejo, formada per rabassaires, ferroviaris i paletes republicans. El mateix any, com a ferm defensor del laïcisme, participarà en la creació de l’Agrupació de Cultura Racional de Sant Cugat, de la qual serà escollit president.

Des del 1919 estarà lligat a l’associacionisme rabassaire local i el 1922 serà un dels fundadors de la UR. Bartralot, que destacava com a orador, serà un dels que intervindrà en l’acte de presentació de l’organització pagesa a Sant Cugat. El 1925 es casa amb Presentació Mir Beltrán, que també era d’idees republicanes, a més de maçona. El 1929, Bartralot serà escollit president de La Unió Santcugatenca per un breu període temps. El 1930 presidirà l’acte de presentació del CRF, del qual serà escollit secretari.

En proclamar-se la República a Sant Cugat serà un dels encarregats de pronunciar els discursos des de la balconada de la casa de la vila. A les eleccions del 1931 seria escollit regidor pel CRF. Des del seu càrrec es mobilitzarà per aconseguir la finalització de les obres de la nova escola, inaugurada per Francesc Macià el juny del 1932, i la creació d’una biblioteca municipal, que es farà realitat el setembre del 1933. Bartralot es convertirà en un dels referents de l’ala més esquerrana i obrerista del CRF. A les eleccions municipals del 1934 serà relegat en la llista electoral pel sector més moderat del federalisme i no serà reelegit.

Participarà activament en els fets d’octubre del 1934 acompanyant Amadeu Aragay, líder de UR i diputat d’ERC, que residia a Sant Cugat, pels pobles del voltant requisant armes. Per aquests fets seria detingut. Jutjat l’octubre del 1935 seria condemnat a 6 mesos i un dia de presó.

Magí alcalde
El juliol del 1936 formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat en representació del CRF i, com hem dit, l’octubre serà escollit alcalde. Magí Bartralot es mantindria com alcalde fins al 19 de gener del 1938, quan va presentar la dimissió, davant l’oposició de CNT i PSUC al nou pressupost. Magí marxà del càrrec acusant el PSUC d’obstruccionisme i la CNT de manca de col·laboració. Poc després seria cridat a files.

Exili i retorn
Magí Bartralot s’exiliarà a França, treballant primer a Carcassona i a partir del 1945 a Tolosa amb el seu germà Bonaventura, supervivent del camp de concentració de Mathausen. Tornaria a Sant Cugat el 1948, retrobant-se amb la seva dona, que havia patit la repressió franquista. A partir de llavors es dedicaria a treballar les seves terres abandonant la política activa.
Moriria a Sant Cugat el 1980. Va deixar com a última voluntat el desig de ser enterrat civilment i amb la bandera republicana cobrint el taüt.