400 milions d'indemnització per no construir a Torre Negra segons propietaris

La batalla judicial entre l’Ajuntament de Sant Cugat i Núñez i Navarro per la construcció de gairebé 3.000 habitatges entorn de la Torre Negra està vivint un nou episodi. I és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit un recurs presentat per Núñez i Navarro contra la negativa que el Ple municipal de setembre va fer a una proposta seva per urbanitzar Torre Negra. Des de l’equip de govern de Sant Cugat s’han mostrat “molt tranquils”: “És evident que no tirarà endavant”.

De fet, les sentències judicials han estat constants els darrers anys per aquest motiu, amb algunes favorables als interessos dels propietaris i altres favorables a l’Ajuntament. El 2014, el Tribunal Suprem va confirmar la decisió de l’Ajuntament de no urbanitzar Torre Negra. Segons propietaris de terrenys, aquesta sentència parlava d’indemnitzacions, fet que nega rotundament Calvet.

En aquest context, propietaris van presentar un informe en què es valorava la indemnització que havien de rebre en 400 milions d’euros, xifra sortida de jurats provincials i pèrits. “És sòl no urbanitzable i no s’indemnitza”, ha assegurat el responsable d’Urbanisme.

Una de les últimes sentències és del març del 2014, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va deixar fora del Parc Natural de Collserola el sector de Torre Negra, sentència que va recórrer la Generalitat i que encara està en tràmits de resoldre. Fins llavors, Torre Negra es manté dins del Parc de Collserola

La voluntat de Nuñez

Des que el Grup Núñez i Navarro va adquirir els terrenys el 1988, ha fet dos intents formals per construir habitatges a Torre Negra. La constructora va presentar un programa d’actuació urbanística el 1997. Anys de batalles judicials van culminar amb sentències favorables a l’Ajuntament.

El 2003, Núñez i Navarro presenta un altre programa d’actuació urbanística, juntament amb altres propietaris, que l’Ajuntament es veu obligat a aprovar inicialment el 2008. Malgrat tot, no s’acaba aprovant i les sentències tornen a donar la raó a l’administració local. Al mes de setembre, la constructora va tornar a presentar un PAU com el del 2003, que és el que va denegar el Ple municipal aquest setembre. I aquesta és la decisió que Núñez i Navarro ha recorregut davant dels jutjats. “És normal que hagin acceptat el recurs”, assegura Calvet, que no li veu cap recorregut.

Indemnització millonària?

El 60% dels terrenys de l’àmbit de la Torre Negra són propietat d’empreses de Núñez i Navarro, però la resta són petits i mitjans propietaris. Alguns d’ells santcugatencs, com és el cas de Domènec Miquel, que té clar que l’Ajuntament haurà d’acabar indemnitzant.

La qüestió rau, segons detalla, en el fet que el govern d’Aznar, als finals del 90, aprova una llei del sòl que convertia tots els sòls urbanitzables no programats (com era Torre Negra des del 1988), en programats i on, per tant, es podia construir. Va ser llavors quan Núñez i Navarro va presentar el Programa d’actuació urbanística que es va denegar. 

“L’Ajuntament t’ha de pagar pel que no pots construir. És claríssim”, assegura Miquel. Calvet, però, afirma que és la Generalitat qui fixa la legislació sobre el sòl i que, per tant, no consideren que la llei de liberalització del sòl es pugui aplicar en aquest cas.

Miquel, peró, té clar d’on sorgeix el problema: “El 2000, l’Ajuntament tenia la possibilitat de fer un urbanitzable discontinu en què es compensés tots els propietaris de Torre Negra amb altres zones encara per urbanitzar de Sant Cugat. No hauria costat ni cinc, però qui sortia perdent? Banc Sabadell i La Caixa, que eren els principals creditors de l’Ajuntament de Sant Cugat, i que van voler fer el seu negoci en els terrenys que encara quedaven per urbanitzar. Es va triar la pitjor alternativa per a la població”.

Pagar o construir?

Un cop aquesta opció ja no és possible, Domènec Miquel assevera que “la millor solució” passa perquè l’Ajuntament permeti urbanitzar la zona del camí de Can Bell i el seu entorn, cosa que permetria també dotar de serveis i infraestructures a aquest sector. “Si no, és inassumible. És la millor opció per a la població”. Una situació que lamenta aquest propietari és el fet que fa vuit anys que no s’ha pogut reunir amb ningú de l’Ajuntament.

Sobre les sentències que han donat suport a les decisions de l’Ajuntament de no urbanitzar Torre Negra, Miquel apunta: “Diuen que els tribunals els donen la raó, però no expliquen a quin preu”. I és que segons Miquel, el Tribunal Suprem va establir que calia fixar una indemnització. Segons apunta, tot plegat pot acabar cap al 2022, ja que el recorregut judicial és encara llarg.

Però Damià Calvet contradiu la versió de Miquel, assegurant que “no hi ha cap sentència que parli d’indemnitzacions”. Amb tot, Calvet afegeix que creuen que “la justícia els acabarà donant la raó” i assegura que defensaran la “voluntat dels santcugatencs” de no urbanitzar Torre Negra

Dates claus del conflicte de Torre Negra

1973 - L’Ajuntament tramita un pla per edificar i urbanitzar el sector de Torre Negra

1976 - S’aprova el Pla general metropolità, que defineix el sector com a urbanitzable programat

1988 - La corporació metropolitana desprograma la urbanització del sector

1988 - El Grup Núñez i Navarro adquireix terrenys a Torre Negra

1996 - El govern d’Aznar elimina les zones urbanitzables no programades, que tornen a ser programades

1997 - Núñez i Navarro presenta un Programa d’Actuació Urbanística

1998 - L’Ajuntament aprova inicialment  una modificació urbanística per protegir el sector

1998 - L’Ajuntament denega el PAU de Núñez i comencen anys de batalles judicials amb sentències en els dos sentits

2003 - El TSJC confirma la decisió de l’Ajuntament i Núñez i Navarro presenta un altre PAU. Continua la batalla judicial

2010 - Torre Negra s’inclou en el Parc Natural de Collserola, però el TSJC l’exclou el 2014