Cronologia del conflicte de Torre Negra

Des que es va aprovar el Pla General Metropolità (PGM) el sector de Torre Negra ha creat desacords entre el consistori i l'empresa de construcció del grup Núñez&Navarro. L'Ajuntament ha creat aquesta cronologia per entendre pas a pas el conflicte. 

1976: La Comisión Provincial de Urbanismo de Barcelona aprova el Pla General Metropolità (PGM) que ordena urbanísticament 27 municipis de la conurbació de Barcelona, entre ells Sant Cugat. El sector de Torre Negra queda qualificat com a sòl urbanitzable programat.

1984-1992: la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat fa revisions al programa d’actuació urbanística del Pla General Metropolità (PGM) i modifica la classificació de sòl del sector de Torre Negra: passa a ser sòl urbanitzable no programat.

1985: l’empresa Agodeca, propietat del grup Núñez&Navarro, comença a comprar terrenys en aquest sector.

Novembre 1993: la Festa de la Tardor tria com a lema d’aquella edició “Torre Negra forestal” i es recullen 10.000 signatures per a la defensa de la zona.

Febrer 1994: es crea la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies, formada per ciutadans i entitats santcugatenques.

2 de febrer 1997: atac al Pi d’en Xandri.

16 de març 1997: 4.000 persones es manifesten contra l'agressió al Pi d’en Xandri i per a la defensa de Torre Negra.

Abril 1998: aprovació inicial, per part del ple municipal, de la modificació del PGM a l’àmbit de la Torre Negra. L’objectiu és reclassificar-lo com a sòl no urbanitzable.

Juliol 1998: 'MONT, S.A' (grup Núñez&Navarro) presenta el primer Pla d’Actuació Urbanística (PAU). La seva intenció és construir-hi uns 2.800 habitatges.

Setembre 1998: el ple es nega a tramitar aquest PAU perquè entén que és incompatible amb els tràmits que ja s’han iniciat per requalificar Torre Negra com a sòl no urbanitzable.

Gener 1999: aprovació provisional de la protecció del sector Torre Negra pel ple municipal.

2001: diversos petits propietaris i la 'INMOBILIARIA AGODECA, S.A' (grup Núñez&Navarro) presenten a l’Ajuntament un segon PAU amb la previsió de construir 3.600 habitatges. L’ajuntament es nega a tramitar-lo.

Setembre 2002: El TSJC publica una sentència on obliga l’Ajuntament a tramitar el primer PAU presentat per Núñez&Navarro. L’Ajuntament recorre la sentència.

Octubre 2003: La Generalitat aprova definitivament la modificació del PGM i Torre Negra passa a ser sòl no urbanitzable d’especial protecció pels seus valors ambientals, naturals, paisatgístics i socials.

Juliol 2004: el TSJC obliga l’Ajuntament a tramitar el segon Programa d’Actuació Urbanística (PAU) a l’àmbit de Torre Negra presentat l’any 2001. L’Ajuntament recorre la sentència.

Juliol 2006: el ple municipal aprova inicialment el Pla especial de protecció i millora rural del Parc Rural de la Torre Negra

Desembre 2007: interlocutòria del TSJC que obliga l’Ajuntament a tramitar el primer PAU amb la normativa del 1998 i aprovar-lo de forma inicial.

Gener 2008: el ple aprova inicialment, i per imperatiu legal, el primer PAU a Torre Negra.

Juny 2008: el ple municipal denega (en el tràmit d’aprovació provisional) el primer PAU a Torre Negra.

Febrer 2009: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fa pública una sentència en què anul·la la requalificació urbanística de Torre Negra de l’any 2003. Els terrenys, per tant, tornen a ser urbanitzables no programats. La sentència pren aquesta decisió perquè considera que aquest paratge, tot i els informes municipals favorables, no té un alt valor medioambiental. A més, reclama una reserva de sòl per a la Ronda Sud prevista en el PGM. Tot i això, la sentència no qüestiona que l’ajuntament sigui l’administració competent per gestionar l’urbanisme al municipi i deixa entreveure que pot requalificar Torre Negra com a sòl no urbanitzable però de forma ordinària. És a dir, justificant que la voluntat dels propietaris de construir en aquesta zona no encaixa amb el model urbanístic de la ciutat. L’Ajuntament anuncia una suspensió de llicències urbanístiques en aquest sector per tal de començar a treballar en una segona modificació de PGM.

Setembre 2009: el ple aprova inicialment (i per imperatiu legal) el segon PAU de Torre Negra.

Febrer 2010: El ple municipal denega l’aprovació provisional del segon Programa d’Actuació Urbanística (PAU) presentat pel grup Núñez i Navarro.

Abril 2010: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) confirma la correcta actuació de l’Ajuntament a l’hora de tramitar inicialment el primer Pla d’Actuació Urbanística (PAU) a Torre Negra i de denegar-lo posteriorment en el tràmit provisional.

Octubre 2010: La Generalitat aprova el decret per crear el Parc Natural de Collserola. Torre Negra s’inclou dins dels límits del nou parc.

Novembre 2010: el ple municipal aprova inicialment una nova modificació de PGM a Torre Negra (la segona) per requalificar els terrenys com a no urbanitzables. Aquest tràmit s’ajusta a la sentència del TSJC de 2009 i, per tant, la requalificació es fa per motius ordinaris. Malgrat això, el pla fa referència a la recent declaració de Parc Natural i al fet que la Torre Negra n’ha quedat inclosa per la coherència que han de guardar els plans urbanístics amb els sectorials.

Abril 2010: El Govern de la Generalitat aprova el Pla Territorial Metropolità, que qualifica Torre Negra com a espais oberts.

Maig 2012: Llum verda del ple a l’aprovació provisional de la modificació de PGM (la segona) per convertir Torre Negra com a sòl no urbanitzable ordinari. Malgrat això, el pla fa referència a la inclusió de l’àmbit de la Torre Negra dins el Parc Natural de Collserola i dins el sistema d’espais oberts establert pel Pla Territorial Metropolità per la coherència que han de guardar els plans urbanístics amb els sectorials i els territorials.

Juliol 2012: La Comissió d’Urbanisme de Barcelona (Generalitat) aprova definitivament la segona modificació de PGM a Torre Negra i valida d’aquesta manera que els terrenys passin a ser sòl no urbanitzable.

Desembre 2012: sentència del TSJC on declara la nul·litat de l’ordenació territorial a Torre Negra establerta pel Pla Territorial Metropolità (espais oberts).

Juliol 2013: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·la el “Pla Especial de Protecció i millora rural en l’àmbit del parc rural de la Torre Negra”.

Novembre 2013: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) confirma que l’Ajuntament va denegar correctament (en el tràmit d’aprovació provisional) el segon PAU de Núñez i Navarro.

Gener 2014: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·la la inclusió de Torre Negra al Parc Natural de Collserola decretada per la Generalitat el 2010.

Desembre 2014: El Tribunal Suprem confirma que l’Ajuntament va denegar correctament (en el tràmit d’aprovació provisional) el primer PAU de Núñez i Navarro.

Desembre 2015: El Tribunal Suprem confirma que l’Ajuntament va denegar correctament (en el tràmit d’aprovació provisional) el segon PAU de Núñez i Navarro.

Maig 2016: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSCJ) anul·la la modificació de PGM aprovada l’any 2012 a l’àmbit de Torre Negra (la segona), malgrat que el document no classifica expressament l’àmbit de la TN com a sòl no urbanitzable de protecció especial, per un efecte en cascada desprès de l’anul·lació de la inclusió de la Torre Negra al Pla Territorial Metropolità i al Parc Natural  de Collserola. La sentència, però, no posa en dubte la plena competència municipal per classificar Torre Negra com a sòl no urbanitzable de forma ordinària. L’Ajuntament avança que tramitarà una nova modificació de PGM per tal de mantenir Torre Negra com a sòl no urbanitzable.

Juny 2017: el ple aprova inicialment una nova modificació puntual del Pla General Metropolità per transformar l’àmbit de Torre Negra en sòl no urbanitzable ordinari. És la tercera modificació de PGM que l’Ajuntament ha impulsat a Torre Negra.

Març 2018: Aprovació provisional del ple per modificar puntualment el PGM i preservar la Torre Negra de la seva urbanització (la tercera).

Juny 2018: la Generalitat (Comissió Urbanisme de Barcelona) aprova definitivament la 3a modificació de PGM a la Torre Negra.

Novembre 2020: L’Ajuntament anuncia que inicia els tràmits per adquirir la masia i la finca de la Torre Negra. Els propietaris de la Torre Negra fan una oferta de  compra a l’Ajuntament que inclou l’edifici fortificat i les 85 hectàrees de la finca.

Gener 2022: L’Ajuntament adquireix per 2’8 M€ la finca de la Torre Negra, formada per la masia fortificada del segle XV i per aproximadament 88’2 hectàrees de terrenys agrícoles i forestals.

Juliol 2022: sentència del TSJC que denega el recurs presentat per Núñez&Navarro davant la modificació de PGM al sector Torre Negra (tercera modificació PGM) i confirma la potestat de l’Ajuntament de protegir-lo per motius ordinaris d’ordenament urbanístic de ciutat. Aquest pronunciament judicial, tot i que encara es pot recórrer al Tribunal Suprem, representa un pas gairebé definitiu en la protecció d’aquest entorn.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.