El TSJC tomba la classificació de Torre Negra com a sòl no urbanitzable

Un altre cop dur, i inesperat, per a la protecció de l'àmbit de Torre Negra. Si fa unes setmanes el Tribunal Suprem sentenciava definitivament que aquest entorn quedava fora del Parc Natural de Collserola, ara el Tribunal de Justícia de Catalunya ha tombat la modificació del PGM que l'Ajuntament de Sant Cugat va tirar endavant el 2012 per passar els terrenys d'urbanitzables no programats a no urbanitzables. Una decisió que des de l'equip de govern de Sant Cugat no contemplaven.

La sentència no és ferma, per tant els terrenys segueixen sent no urbanitzables, i el Consistori ja ha anunciat que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem. La sentència és el resultat d'un recurs presentat pel grup Nuñez i Navarro, propietaris de bona part dels terrenys de Torre Negra, contra la modificació del PGM.

És un nou episodi de la batalla judicial entre Nuñez i Navarro i petits propietaris de Torre Negra contra l'Ajuntament de Sant Cugat. Els primers, defensen els seus drets d'urbanització, mentre que el segon fa anys que lluita per a la preservació de l'entorn. Les sentències judicials han anat en els dos sentits, tot i que les dues últimes decisions han estat favorables als interessos dels propietaris.

La sentència

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya basa part del seu argumentari en el fet que la modificació del PGM impulsada el 2012 per l'Ajuntament de Sant Cugat està fonamentada en informes i documents que han estat anul·lats per la justícia. En aquest sentit, la sentència exposa literalment:

"Las administraciones se han reiterado en una consideración de los terrenos como suelo no urbanizable especialmente protegido que no se ha aceptado a pesar que sucesivamente se ha intentado, no sólo en materia urbanística sino igualmente en materia de ordenación territorial y en materia de Espacios Naturales y que se ha estimado judicialmente su nulidad por carecer de la naturaleza requerida legalmente y de los valores de su razón".

"Este tribunal debe estimar que se ha ejercido la potestad de planeamiento de forma disconforme a derecho ya que la ordenación llevada a cabo ha partido, se ha desarrollado y finalmente se ha establecido en consideración al ámbito i espacio jurídico de unas ordenaciones terriotiral y de espacios naturals que no sólo han recibido los pronunciamientos judiciales en firme de nulidad, sino que han sido decisivas y determinantes para atender a la ordenació urbanística de los terrenos".

És a dir, que els informes i documents paisatgístics i urbanístics amb els quals s'hauria basat l'Ajuntament per tirar endavant la modificació han estat anul·lats per la justícia, per la qual cosa s'ha anul·lat també la modificació per convertir Torre Negra en no urbanitzable.

A més, la sentència exposa que la Generalitat i l'Ajuntament hauran de pagar totes les costes processals del judici, ja que el TSJC assegura que hi ha hagut "inclusive mala fe o temeritat suficient" per fer-ho.

Fora del Parc

Fa dos mesos, el Tribunal Suprem va deixar definitivament fora del Parc de Collserola tot l'entorn de Torre Negra. L'argument va ser que "l'espai no té elements naturals representatius, singulars, fràgils, amenaçats o d'especial interès ecològic, científics, paisatgístic, geològic o educatiu".

Llavors, el govern municipal de Sant Cugat es va mostrar molt tranquil i va assegurar que aquesta decisió no afectaria la qualificació dels sòls de Torre Negra com a no urbanitzables. Tot i això, l'oposició va mostrar la seva preocupació pel cas. 

D'altra banda, a la tardor del 2015, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre a tràmit un recurs presentat per Núñez i Navarro contra la negativa que el Ple municipal de setembre del mateix any va fer a una proposta seva per fer 3.000 pisos a Torre Negra. Des de l’equip de govern de Sant Cugat es van mostrar “molt tranquils”: “És evident que no tirarà endavant”.

"400 milions d'indemnització"

El TOT va publicar a finals de 2015 un reportatge on s'exposava la situació de Torre Negra, arrel de la voluntat de l'Ajuntament de no voler construir-hi i els drets de construcció que els propietaris defensen tenir. 

La història es remunta als anys 70 i les batalles judicials, com recull el reportatge, han estat constants. 

Una de les conclusions, és que segons els propietaris, si l'Ajuntament persisteix en la voluntat de no deixar construir, haurà d'acabar pagant una indemnització de 400 milions d'euros als propietaris.