L'Ajuntament torna a engegar els tràmits per protegir Torre Negra

L'Ajuntament de Sant Cugat engega un nou procés urbanístic per preservar l'entorn de Torre Negra davant l'amenaça de veure centenars de pisos al voltant del Pi d'en Xandri. El Ple Municipal ha aprovat aquest 20 de febrer l'avanç de Modificació Puntual del Pla General Metropolità per tornar a qualificar l'espai com a no urbanitzable, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tombés l'anterior document que garantia la no edificabilitat dels terrenys.

“L'opinió d'un magistrat no pot pesar més que la voluntat dels ciutadans de Sant Cugat de preservar Torre Negra”, ha assegurat el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Damià Calvet, que ha defensat la necessitat de tirar endavant el tràmit: “Al cap de pocs dies de la sentència, vam rebre a l'Ajuntament un Pla d'Actuació Urbanística per posar camí a l'edificació”.

"Esperem que aquesta vegada sigui la definitiva per preservar Torre Negra", ha afegit Calvet. Així s'enceta un nou episodi de la batalla política, judicial i social per evitar la urbanització i edificació d'aquest paratge santcugatenc després que la justícia hagi tombat els anteriors tràmits urbanístics que ha promogut l'Ajuntament i hagi obert incògnites sobre el futur de l'espai.

Després dels dubtes generats per les sentències judicials contràries i les preocupacions exposades per part de l'oposició, l'alcaldessa Mercè Conesa ha volgut llançar un missatge de tranquil·litat: "Mentre hi hagi una majoria de santcugatencs en contra de la urbanització, la zona de Torre Negra estarà protegida".

Mireu les imatges del ple municipal de febrer

Unitat política

La defensa de Torre Negra ha aglutinat històricament totes les formacions polítiques de Sant Cugat una mateixa estratègia. Recentment, Ciutadans i PP s'han desmarcat de la resta de partits i davant l'amenaça que l'Ajuntament hagi d'indemnitzar als propietaris, demanen que s'obri una negociació amb ells per arribar a acords.

En aquest sentit, el regidor d'ERC-MES Ferran Villaseñor ha lamentat el "trencament d'unitat d'acció" i ha adveritat: "Si no fem això, què fem? Tramitem el PAU i tirem endavant els habitatges que proposa la constructora? Si no, ja podem fer el foradet perquè comencin a construir".

La regidora de la CUP-PC Núria Gibert ha admès ser conscients dels "riscos" que suposa aquesta qüestió pel "perill d'hipotecar" l'Ajuntament per les possibles indemnitzacions. Tot i això, ha defensat continuar amb el procés per garantir la preservarció de l'entorn que, ha afirmat, potser tornarà en mans de la societat civil "amb manifestacions com fa vint anys o cadenes al voltant de Pi d'en Xandri per aconseguir que amb Torre Negra no s'especuli".

Roser Casamitjana, d'ICV-EUiA, ha recordat que "és el tercer" pla urbanístic per intentar la no edificació de Torre Negra i ha mostrat el seu suport a l'estratègia de l'Ajuntament. "Cal ser molt curosos amb els arguments per tal d'evitar una nova sentència en contra. Hem de creuar els dits i que sigui la veritable", ha afegit.

Negociar amb els propietaris

“Amb Torre Negra no s'ha actuat bé des d'un inici per part dels equips de governs”, ha començat el regidor del PP, Álvaro Benejam, que ha advertit que “amb aquesta modificaicó urbanística no es resoldrà el problema”.

El regidor ha assegurat que el govern no està actuant “d'una manera responsable” davant les indemnitzacions que es podrien arribar a pagar als propietaris i ha reclamat “negociació política” amb ells per buscar una solució.

Des de Ciutadans, Múnia Fernández Jordan ha advertit de deixar “hipotecada” la ciutat “per generacions” i ha afegit: “La zona és preciosa i a tots ens fa pena que es construeixi. Però les sentències judicials no donen raó als plans urbanístics de l'Ajuntament”. També ha demanat al govern que se senti a parlar amb els propietaris.

La batalla judicial

El maig de 2016, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va tombar la modificació del PGM que l'Ajuntament de Sant Cugat va tirar endavant el 2012 per passar els terrenys de Torre Negra d'urbanitzables no programats a no urbanitzables. Setmanes abans, el Tribunal Suprem havia deixat fora del Parc de Collserola l'àmbit de Torre Negra, ja que entenia que no reunia les característiques ambientals necessàries per formar-ne part.

Precisament, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya basava part del seu argumentari en el fet que la modificació del PGM impulsada el 2012 per l'Ajuntament de Sant Cugat estava fonamentada en informes i documents que havien estat anul·lats per la justícia. És a dir, els informes paisatgístics.

Just després de la sentència del TSJC, la promotora de Núñez i Navarro, principal propietària dels terrenys, va presentar un Projecte d'Actuació Urbanística. "No hi podem estar més en desacord. Intenten posar edificis plurifamiliars fins al Pi d'en Xandri i això és inaccaptable", justifica el tinent d'alcalde Damià Calvet.

Aquest és només el darrer episodi d'una batalla judicial entre la ciutat de Sant Cugat i propietaris de Torre Negra des de fa gairabé vint anys i que va començar a través de la mobilització ciutadana i va continuar amb anys de tràmits urbanístics i lluites als jutjats.