L'equip de govern acusa l'oposició de "deslleial" amb la ciutat i nega irregularitats

El tinent d'alcalde d'Urbanisme de Sant Cugat, Damià Calvet, ha negat rotundament les acusacions de l'oposició "d'irregularitats urbanístiques greus" en la modificació del Pla General Metropolità aprovada durant el passat mandat. El responsable polític ha assegurat que l'equip de govern sempre va "actuar en defensar de l'interès de tota la ciutat i els ciutadans".

"El tràmit ha seguit tota la formalitat de la llei d'urbanisme i si tenen indicis d'irregularitats el que han de fer és anar a la Fiscalia", ha sentenciat Calvet, que ha comparegut aquest 21 d'abril conjuntament amb el president de l'EMD de Valldoreix, Josep Puig.

El responsable de l'Ajuntament s'ha mostrat molt molest per la denúncia de tota l'oposició, que considera "una gran deslleialtat cap a la ciutat". "L'urbanisme és massa seriós com per anar escampant rumors de manera barroera", ha afegit Calvet.

Calvet també ha lamentat que l'oposició hagi fet la denúncia "sense cap previ avís: "Hi ha mecanismes de diàleg i n'hauríem pogut parlar". En aquest sentit, el tinent d'alcalde ha anunciat la creació d'una comissió especial d'informació, la tercera del mandat, per oferir tota la documentació als grups de l'oposició.

Per tot, ha considerat que aquesta denúncia es deu a "la dèria d'alguna persona que arrastrat a tota l'oposició". A més, Calvet ha assegurat que l'equip de govern no descarta la possibilitat d'emprendre actuacions un cop tinguin accés al recurs contenciós-administratiu que s'ha presentat contra la seva modificació.

Totes les acusacions, negades

Els partits de l'oposició i entitats de Valldoreix van denunciar que l'Ajuntament hauria pagat 7,5 milions d'euros de més en operacions "de dubtosa legalitat" i que haurien servit per enriquir "indegudament dos propietaris" i diverses empreses, en unes actuacions que podrien ser "constitutives de delicte de prevaricació".

Damià Calvet ha negat rotundament aquestes acusacions i ha desmentit les xifres aportades pels denunciants.

Can Busquets

Una de les "irregularitats" denunciada és que l'Ajuntament hauria pagat 2,5 milions d'euros als propietaris de Can Busquets per terrenys que no eren necessaris, ja que ja estaven protegits.

Calvet ha explicat que l'Ajuntament va adquirir els 154.000 metres quadrats de la finca de Can Busquets, dels quals 90.000 eren urbanitzables i es van compensar amb altres espais de Sant Cugat.

La resta, uns 64.000 metres quadrats, Calvet ha admès que no eren urbanitzables, però xifra l'adquisició en 869.000 euros i en defensa la compra: "No es pot parlar d'excés de valor i és una finca d'un valor estratègic per Sant Cugat".

Més diners en zones verdes

Una altra de les denúncies de l'oposició és que l'Ajuntament hauria pagat més diners per les expropiacions de zones verdes de parcel·les no construïdes d'empreses que per les zones verdes ja urbanitzades de particulars. Xifraven un sobrecost de 3 milions d'euros.

"És alucinant", ha sentenciat Damià Calvet, que ha negat taxativament aquesta acusació. "Totes les zones verdes s'han obtingut amb el mateix criteri".

Can Monmany

Una altra de les "irregularitats" denunciades era que l'equip de govern hauria perdonat unes càrregues urbanístiques al propietari de la finca de Can Monmany, "l'exregidor de CiU Joan Franquesa". Segons van explicar, un conveni signat entre els anteriors propietaris i l'Ajuntament obligava a la propietat a fer-se càrrec de la urbanització de l'entorn.

Damià Calvet també ha negat aquestes acusacions: "No hi havia cap compromís dels propietaris i no s'ha eximit de cap obligació".

La modificació de la polèmica

Totes aquestes actuacions s'emmarquen en la modificació del Pla General Metropolità, que va aprovar l'equip de govern durant el passat mandat amb la voluntat de resoldre la problemàtica de les zones verdes. El PGM del 1976 va col·locar moltes zones verdes a Valldoreix i a Sant Cugat. La llei marcava que els propietaris podien demanar una expropiació al municipi. A Sant Cugat, l'Àrea Metropolitana va posar moltes més zones verdes, el que ha suposat un gran impacte econòmic per l'Ajuntament, que ja ha pagat diversos milions d'euros.

Amb l'objectiu de no pagar totes les expropiacions, Damià Calvet ha explicat que l'equip de govern va tenir "la intel·ligència" per fer "política urbanística". Així, en lloc de pagar expropiacions, es van fer convenis de permutes o d'aprofitaments en altres llocs de la ciutat pels propietaris de les zones verdes. Tota aquesta gestió es va emmarcar en la modificació del PGM.

Calvet ha detallat que es van signar un centenar de convenis amb propietaris de zones verdes. La segona part de la modificació, ha explicat, consistia en "l'obtenció d'espais lliures de Can Busquets i Can Monmany". "La ciutadania volia que fossin espais lliures", ha assegurat. Per tant, es van traslladar bona part de les zones verdes de Valldoreix aquestes finques, per tal de protegir-les.

El darrer pas de la gestió va ser compensar els propietaris d'aquestes finques amb aprofitaments de terreny en altres punts de la ciutat. Així és com van sorgir els projectes d'habitatge protegit i lliure a l'estació de Valldoreix, a Can Cabassa i a Can Mates. Els dos primers estan aturats, després de rebre crítiques veïnals i que l'Ajuntament els hagi obert a participació ciutadana.