L'operació urbanística denunciada per l'oposició va suposar "un estalvi de 92M"

El tinent d'alcalde d'Urbanisme de Sant Cugat, Damià Calvet, ha assegurat que la modificació del Pla General Metropolità que l'oposició ha denunciat públicament per "irregularitats greus" ha suposat un estalvi de 92 milions d'euros per la ciutat. Així ho ha afirmat aquest 26 d'abril, en una compareixença amb el president de l'EMD de Valldoreix, Josep Puig, a Can Monmany.

"Volem fer valdre la modificació del PGM des de Can Monmany, una finca que hem volgut preservar amb aquesta gestió", ha afirmat Calvet, que ha tornat a lamentar "les greus acusacions de l'oposició", que va assegurar que aquesta modificació havia "enriquit indegudament" determinats propietaris.

"Ha estat una gestió urbanística intel·ligent, innovadora i que fa ciutat. No ens entra al cap que l'oposició hi pugui posar un contenciós, hi havia moltes formes de diàleg prèvies", ha argumentat el responsable d'Urbanisme. Tot i que part de l'oposició va anunciar un recurs concentciós-administratiu contra aquesta modificació, Calvet ha assegurat que no tenen constància que hagi estat presentada als jutjats.

La modificació urbanística del PGM, segons l'equip de govern, tenia el triple objectiu de l'obtenció de zones verdes sense cost d'expropiació, la protecció de les finques de Can Monmany i Can Busquets i el trasllat de tota la zona edificable d'aquests àmbits a l'estació de Valldoreix, Can Mates i Can Cabassa per "completar la ciutat".

"92 milions d'estalvi"

Aquesta xifra, segons Calvet, és el que l'Ajuntament s'ha estalviat en expropiacions de zones verdes gràcies a "la gestió urbanística" emprada en la modificació del PGM.

En total, l'Ajuntament ha adquirit 217.916 metres quadrats de zones verdes a través de convenis amb propietaris. "A través d'aquests acords i de la modificació del PGM, l'Ajuntament ha evitat l'adquisició d'aquestes zones verdes a través d'expropiacions per via judicial. Es calcula que el cost hauria estat de 92,5 milions d'euros", exposen el Consistori i l'EMD de Valldoreix.

"Ha estat una gestió impecable, hem obtingut 23 hectàrees de zones verdes amb un estalvi de 92 milions per la ciutat", ha argumentat Damià Calvet.

Protegir Can Busquets i Can Monmany

"Hi havia una demanda popular de preservar Can Monmany i Can Busquets i es va fer", ha argumentat el tinent d'alcalde d'Urbanisme, que ha explicat que un altre objectiu de la modificació del PGM era precisament aquest.

"La modificació ha permès l'obtenció d'aquests espais lliures. Es van comprar per integrar-los al Parc de Collserola i preservar-los; i es van traslladar els aprofitaments urbanitzables a Can Mates, Can Cabassa i l'estació de Valldoreix", ha detallat Calvet.

En resum, el Consistori va adquirir les finques de Can Monmany i Can Busquets, que en part eren urbanitzables, i va traslladar les zones aprofitables d'aquests entorns a altres punts de la ciutat.

Tot i això, els projectes d'habitatge previstos per Can Cabassa i Valldoreix, on hi havia projectat un 44% d'habitatge protegit, estan aturats, després de la pressió veïnal, i estan sent revisats a través de la participació ciutadana. Calvet ha assegurat que si el resultat del procés es contraposa a la modificació del PGM, es farà una nova modificació sense inconvenients.

L'arrel del problema

El motiu principal de la modificació és estalviar-se el cost de les expropiacions de zones verdes per part de l'Ajuntament, que ja han costat milions d'euros a la caixa santcugatenca.

El problema s'inicia amb el Pla General Metropolità del 1976, que va col·locar a Sant Cugat un excés de zones verdes. Aquestes, concentrades en àrees properes a rieres i torrents principalment a Valldoreix i la Floresta, es van posar en llocs on segons el Plan comarcal del 1953 es podia edificar.

El PGM va donar 5 anys als Ajuntaments per expropiar els terrenys on encara no s'havia construït però no es va fer. Els anys van anar passant i alguns d'aquests propietaris han volgut compensacions. Els tribunals els han donat la raó i l'Ajuntament ha hagut de pagar expropiacions forçoses al preu de mercat, com si fossin sòls edificables tot i ser zones verdes.

Sant Cugat ja ha pagat molts milions d'euros d'expropiacions de zones verdes, incloent-hi una part important d'interessos. Històricament, ha reclamat a l'Àrea Metropolitana, qui va fer el PGM, que es coresponsabilitzi assumeixi part del cost, encara sense èxit. "Ho seguirem intentant", ha assegurat Calvet.