La urbanització de Vallpineda, necessària però excessiva?

Un grup de veïns de Vallpineda, pertanyent a Molins de Rei però a tocar de Valldoreix i La Floresta, ha engegat una plataforma per tal d'aconseguir minimitzar el projecte d'urbanització del barri, dins de Collserola. L'objectiu de Vallpineda Sostenible és reduir l'impacte ambiental a l'entorn natural que envolta el barri i fer baixar també les quotes d'urbanització que han d'aportar els veïns i veïnes.

Aquest barri fa anys que reclama millores en els serveis, ja que no disposen d'aigua corrent ni clavegueram. Després de diversos intents, l'Ajuntament de Molins va presentar un projecte d'urbanització que no va agradar a bona part dels veïns. Després de les protestes, el Consistori va obrir la porta a minimitzar el pla i s'hauria compromès a fer una consulta després de l'estiu entre el veïnat per ratificar o no el projecte reformulat.

Cal recordar que recentment es va aprovar també un projecte d'urbanització pel barri de La Rierada, a tocar de Vallpineda i de La Floresta. En aquest cas, un grup de veïns també van crear una plataforma, SOS La Rierada, i denunciaven que la urbanització suposaria un impacte ambiental important en aquest barri de muntanya, ja que també permetria la construcció de 120 nous habitatges, quan actualment n'hi ha menys de noranta. Tan La Rierada com Vallpineda són de Molins de Reis, però són dos espais naturals freqüentats per molts veïns de La Floresta i Valldoreix i compta amb racons com el salt d'aigua de La Rierada.

Més info: Campanya per aturar la construcció de 260 cases a Collserola

Més info: Veïns d'un barri de Molins de Rei es volen annexionar a la Floresta

Respectuós amb el medi ambient

Vallpineda compta actualment amb 170 habitatges i el projecte d'urbanització permetrà la construcció de 150 més. Són cases que es podrien edificar en parcel·les que el Pla General Metropolità de 1976 contemplava com a urbanitzables, però que fins ara no s'han pogut fer perquè el barri no està urbanitzat. En aquest sentit, Vallpineda Sostenible no considera que l'augment de cases suposi un perill per l'entorn natural. "A cada carrer hi haurà màxim cinc o sis cases més. No ens preocupa que creixi molt més al barri. Som 170 cases i com a molt en seran un centenar més, en el cas que tothom es posi a construir de cop. Ens preocuparia si s'envaïs Collserola", exposen Jaume Llansó i Lluïsa Nuñez, de la plataforma.

Tot i això, sí que s'oposen a les xifres del projecte inicial pel què fa a la pavimentació de carrers i altres elements: "No és un projecte per un barri de muntanya. És com si fos pel centre d'una ciutat".  En aquest sentit, critiquen que "el volum d'asfalt, ciment i moviment de terres no és necessari" i per això reclamen una "actuació més mínima i respectuosa amb el medi ambient". "Els veïns no estan molt interessats en grans capes d'asfalt, voreres a tot arreu, bancs i papereres cada dos per tres", afegeixen.

"El projecte ha de ser respectuós amb el medi ambient, hi ha actuacions que no calen", conclouen.

Motius econòmics

A més, un altre aspecte pel qual demanen reduir el projecte són les quotes d'urbanització, que en el projecte inicial eren de 47.000 euros de mitjana per veí. "És un barri de classes populars i que té un dèficit històric de l'Ajuntament i que tot el que hi ha pràcticament ho ha pagat el veïnat", exposen.

En aquest sentit, celebren que l'Ajuntament de Molins estigui disposat a refer el projecte i, també, a aportar un 20% del cost de les obres i ajudar a les famílies que no ho puguin pagar.

Urbanització necessària

Tot i això, consideren que la urbanització és necessària. "La principal demanda són els serveis mínims. No tenim ni aigua corrent ni clavegueram. Estem a quinze minuts de plaça Catalunya i, al 2019, no tenim ni això", lamenten. A més, consideren que disposar d'aquests serveis, especialment el clavegueram, també servirà per reduir l'impacte ambiental: "Estem fent més mal ara sense clavegueram, perquè estem contaminant el subsòl, que amb cent cases més".

Jaume Canals és un veí de Vallpineda que fa anys que resideix al barri i, en el seu cas, es mostra crític amb la voluntat d'alguns veïns per reduir el projecte i considera que "l'impacte ambiental ja és mínim". "Hi ha gent que ha comprat o heredat habitatges i d'altres parcel·les i, fins que no s'urbanitzin i passin a ser solars, no seran edificables".

"Hi ha veïns que no volen que s'acabi de construir a les parcel·les, però que estan al mateix pla i en les mateixes condicions. S'excusen amb l'ecologia", afegeix Canals. A més, recorda que s'han presentat diversos plans d'urbanització des de 1985 i també reivindica la nessitat de disposar de serveis mínims després de 40 anys d'espera.

"Darrera dels propietaris no hi ha cap promotora. Però ara hi ha gent que s'està cansant i està malvenent les parcel·les. Potser sí que entraran inversionistes. Hi ha molta gent que va posar els seus estalvis per fer la casa en un entorn privilegiat i té dret a construir-ho. La llei ens empara". I és que el PGM del 1976 reconeixia el barri com a trama urbana.

Comparació amb La Rierada

En el cas de La Rierada, els veïns denunciaven que la construcció de 120 nous habitatges suposaria un impacte important en l'entorn natural, en un barri de muntanya inserit a Collserola. "Nosaltres no som especuladors immobiliaris, som veïns. És un problema radicalment diferent, volem aigua i clavegueram. A La Rierada estan més espantants i, si fos d'allà, segurament estaria amb ells perquè els volums poden espantar", apunten des de Vallpineda Sostenible.

"La Rierada és diferent perquè hi ha grans propietaris. Aquí tots són parcel·les per separat i no permeten grans operacions immobiliàries. A La Rierada hi ha esplandes amb moltes parcel·les juntes on els plans són de més construccions. El nostre cas és diferent, no hi ha perill per l'entorn", expliquen Llansó i Núñez.

"En cap moment es tracta de fer carrers nous ni d'urbanitzar boscos o zones forestals, tan sols es tracta de regularitzar unes urbanitzacions donant-li al veïns els serveis bàsics que fa més de 40 anys que tenen reconeguts i donar l'oportunitat de construir legalment a la resta de parcel·les", comenta per la seva banda Jaume Canals sobre el projecte de Vallpineda.

Mentre que el projecte d'urbanització de Vallpineda no està aprovat encara, el de La Rierada sí que va ser aprovat.