Quan passaven 8.000 cotxes cada dia per Santiago Rusiñol

A partir de l'any 2000 el centre de Sant Cugat va viure una important revolució amb la vianantització dels principals carrers de l'eix comercial i els cotxes van deixar de passar per Santiago Rusiñol, Lluís Millet o Octavià. Ara, amb centenars de persones passejant-hi cada dia, és impensable veure vehicles per aquest eix, però fa poc més de quinze anys era al revés: molta gent no s'imaginava com els cotxes podien deixar de passar-hi. Altres carrers, com el carrer Major, el carrer Xerric, el carrer de Plana de l'Hospital o el carrer d'Endavallada, entre alguns altres, ja estaven vianantitzats amb actuacions entre finals dels 80 i durant els 90.

Com eren abans aquests carrers?

"La plaça d'Octavà era un gran aparcament de cotxes i pels carrers de Santiago Rusiñol, de Valldoreix i de la Torre passaven uns vuit mil cotxes cada dia", recorda Lluís Recoder, que va era l'alcalde de Sant Cugat durant la vianantització d'aquests carrers. També recorda com la plaça de Lluís Millet "era un lloc de trànsit" i que a Santiago Rusiñol "hi havia unes voreres que amb prou feines arribaven al metre d'amplada".

"La gent no passejava, caminava però no era cap punt de trobada", afegeix Recoder.

Jaume Sàbat, de la pastisseria Sabat, recorda com dècades enrere Santiago Rusiñol era un carrer molt estret i que la seva ampliació va obligar a les cases a tirar-se enrere. "La casa on ara hi ha el Milar va ser l'última que ho va fer, cinc anys més tard. Van arribar a pintar la façana i hi van escriure 'la casa de la vergonya'. Un cop ampliat, explica, el carrer va ser de doble direcció fins que es va convertir en direcció única i amb aparcaments". "En aquell moment no hi passaven gaire cotxes", destaca. Aquesta reforma va ser a finals dels 50 i principis dels 60.

Com va néixer el projecte?

Després d'estudiar la situació, l'Ajuntament va arribar a la conclusió que Sant Cugat havia de tenir una rambla, "un lloc on la gent es pogués trobar, passejar i fer prosperar el comerç de proximitat". "A Sant Cugat no hi havia carrers que feien aquest paper i l'havia de jugar l'eix central de la ciutat: des de l'estació fins a la carretera de Cerdanyola".

Jaume Sàbat recorda com a mesura que la ciutat va anar creixent, cada vegada passaven més cotxes per aquests carrers i això provocava col·lapses. Tot i això, l'exalcalde no vincula el projecte de vianantització amb el creixement de la ciutat i explica que "era una forma de construir una ciutat més agradable i pensada per les persones". "Era un projecte necessari", conclou.

Oposició frontal dels comerciants

Tot i que des de l'Ajuntament tenien clar que era un projecte "necessari", va haver-hi molta reticència de veïns i, sobretot, de comerciants de la zona. "Tirar endavant aquest projecte no va ser fàcil, va requerir molta determinació des de la convicció que el que anàvem a fer era el millor per la ciutat", afirma Recoder, que considera que hi ha "una reticència i por innata al canvi".

Així ho recorda també Jaume Sàbat: "Tots els comerciants ho vèiem malament. Jo vaig lluitar perquè fos per a vianants i amb espai perquè els cotxes poguessin aparcar". "Va haver-hi molt d'enrenou i moltes reunions amb Comerç de l'Ajuntament", destaca Sàbat. Aquesta era la resposta de l'exalcalde davant les inquietuds dels comerciants: "Potser sí que ve algú a comprar amb cotxe, però segur que molta gent no ve perquè no es pot passejar per davant. Ajudarem a crear un espai ciutadà de passeig i de relació entre persones i amb el comerç".

"Tots els comerciants ho vèiem malament", recorda Jaume Sàbat

"Costava d'entendre", afegeix Lluís Recoder. És per això que van organitzar una sortida amb autocar amb una quarantena de comerciants fins a Donosti, una ciutat que havia completat amb "èxit" un procés de vianantització al centre. A més, van fer una prova pilot els caps de setmana, tallant el trànsit entre el carrer de la Torre i els Quatre Cantons.

"Tot això i molt de diàleg va fer entendre al comerç que era positiu", assegura l'exalcalde entre el 1999 i el 2010. Recoder també recorda el paper del regidor Jaume Tubau en les converses amb els comerciants per fer tirar endavant el projecte. "Jo pensava que la gent volia venir a comprar amb cotxe, però ja hi havia molts vehicles i tampoc es podia aparcar", afegeix Jaume Sàbat.

"És impensable que tornin els cotxes"

I així va ser, els comerciants van veure una gran millora immediatament, tal com explicar Jaume Sàbat: "Va ser un encert total. Ara és un passeig preciós, hi passa moltíssima gent caminant. No voldríem cotxes un altre cop de cap manera".

Així ho veu també Lluís Recoder: "Ara és un punt de trobada i de vida ciutadana que contribueix que Sant Cugat conservi aquesta identitat de poble dins de la ciutat. Avui dia és impensable que tornin a passar cotxes per Santiago Rusiñol o la plaça d'Octavià, que és el gran centre social de Sant Cugat". I afeigex: "És impensable que els ciutadans siguin desplaçats pels cotxes, però fa pocs anys era així".

"És impensable que els ciutadans siguin desplaçats pels cotxes, però fa pocs anys era així"

L'exalcalde considera que aquests transformacions "fan les ciutats humanes": "Les ciutats són pensades per les persones i per relacionar-se s'han de moure a peu o en transport sostenible, han de gaudir de la ciutat passejant, tenir comerç de proximitat i les entitats llocs per exhibir les seves activitats".

Un però que encara hi posen els comerciants, explica Sàbat, és la falta d'aparcament, especialment gratuït. "A vegades és més còmode anar a centres comercials amb aparcament subterranis", finalitza.