L'EMD de Valldoreix hauria pogut seguir atorgant llicències d'obra a l'avinguda del Baixador, tot i que les va deixar de donar a partir del 2019. Durant més de cinc anys, les llicències han estat bloquejades amb l'argument que estaven vinculades a les obres d'urbanització del carrer, que fa anys que acumula retards. Els veïns sempre havien defensat que es podien seguir tramitant i havien presentat fins a tres informes que ho defensaven. Ara, un informe jurídic encarregat pel mateix EMD dona la raó al veïnat i afirma que no s'haurien d'haver paralitzat. Sigui com sigui, l'actual govern valldoreixenc va reprendre l'atorgament de llicències a finals de 2024 amb l'aprovació del projecte per fases.
D'altra banda, el mateix informe assegura que la via compleix els requisits per ser considerada urbanitzada. Això significaria que el projecte previst per aquest carrer de terra no seria una urbanització i, per tant, els veïns no haurien d'assumir el 80% del cost en contribucions especials. Així ho defensa l'Associació de Veïns del Baixador.
Sergi López: "Vaig comprar el terreny sense fills i ara en tinc un de set i un de cinc. M'hauria agradat veure’ls créixer aquí"
"Tots els informes havien donat suport a donar llicències i sempre s’haurien d’haver donat", sentencia Sergi López, president de l'Associació de Veïns del Baixador, que mostra "ràbia continguda" per tenir la raó, però lamenta el "desgast" que han patit tots aquests anys. Per una banda, quatre o cinc veïns que van comprar una parcel·la no han pogut construir el seu habitatge. D'altra banda, veïns del carrer que han hagut de vendre l'immoble, ho han fet molt per sota del preu de mercat perquè no s'atorgaven les llicències. Per això, ara s'obre la porta a reclamacions patrimonials.
El mateix Sergi López, que va comprar un terreny el 2017 i mai li van permetre construir, ja ha presentat una instància a l'EMD per reclamar una indemnització per danys: i és que en els últims sis anys s'ha disparat el preu de les hipoteques i dels materials, a banda del "desgast físic i mental" que ha patit. "És trist haver perdut aquests anys. Vaig comprar el terreny sense fills i ara en tinc un de set i un de cinc. M’hagués agradat veure’ls créixer aquí", lamenta. L'informe jurídic parla d'una "possible vulneració dels principis d'igualtat, seguretat jurídica i bona fe" per part de l'administració valldoreixenca.
"Tothom s’ha sentit perjudicat. La gent que volia vendre i no ho podia fer o els hi feien ofertes a la baixa per aprofitar-se d’aquesta situació. I la gent que no ha pogut construir casa seva. S'han trencat projectes de vida", afegeix. A més, els diners perduts, per l'increment de costos, per vendes per sota de preu o pel lloguer pagat mentre no es podien fer la casa.
La problemàtica de les llicències
La problemàtica s'origina el 2019, quan el llavors govern de Valldoreix va decidir deixar d'atorgar les llicències, ja que les vinculava a l'execució del projecte d'urbanització, cosa que l'informe rebutja. Des de llavors, només es va atorgar momentàniament una llicència a finals de 2023, quan es va aprovar el projecte d'urbanització. Però l'actual govern de l'EMD va tornar a paralitzar-les quan va afirmar que el projecte estava en "via morta" perquè l'Ajuntament no va acceptar fer-se'n càrrec. Sergi López recorda que en aquest període han passat dos governs i tres presidents, a qui retreu haver tingut una "fe cega" en els tècnics: "Quan una cosa et grinyola, has de demanar informes".
Els veïns han pagat de la seva butxaca fins a tres informes de tres despatxos d'advocats diferents i de reconegut prestigi. I tots ells deien que les llicències s'havien de donar. "És trist que la interpretació de tècnics hagi passat per davant del sentit comú i d'entendre els informes". A més, també critiquen que l'actual govern deixés de donar les llicències quan va dir que el projecte estava aturat: "Era una visió subjectiva, el projecte estava aprovat".
L'informe de l'EMD també és contundent i afirma que no hi va haver cap canvi rellevant per deixar de donar llicències el 2019. "Les parcel·les de l'avinguda del Baixador són sòl urbà consolidat i tenen la condició de solar, podent ser atorgades les corresponents llicències d'edificació als propietaris".
Ara, la urbanització
Des que el 2015 es van retirar les torres d'alta tensió de l'avinguda del Baixador, els veïns esperen el projecte d'urbanització, que suma entrebancs, retards, polèmiques i promeses incomplertes. Mentrestant, la via, de dos quilòmetres, continua sent de terra, amb pols, fang i sots. L'últim moviment va ser l'aprovació del projecte d'urbanització (valorat en 4,5 milions d'euros) per fases. L'Ajuntament va rebutjar fer-se'n càrrec i l'EMD va argumentar que no podia assumir el projecte sencer. Però l'informe encarregat pel mateix EMD ho pot capgirar tot: l'informe assegura que l'avinguda "es troba urbanitzada" i que la "pavimentació hauria d'interpretar-se com una millora". "La via en qüestió es troba urbanitzada amb unes alineacions i rasants ja definides", estableix.
A la pràctica, això vol dir que no seria un projecte d'urbanització, el que vol dir que els veïns no haurien de pagar el 80% de l'obra. I és que en un projecte d'urbanització, els veïns han d'aportar aquest 80% a través de contribucions especials. Però si és un projecte de millora, l'administració ha d'assumir el 90%. Els veïns ho veuen claríssim: "No és una interpretació, l'informe diu nítidament que és una reurbanització".
La capa de rodament
Per tot plegat, des de l'Associació de Veïns del Baixador defensen que ara s'ha d'apostar per la capa de rodament: "Amb la capa de rodament tothom viuria bé, fa anys que ens ho mereixem. Dignifiquem el carrer i deixem de tenir esvorancs, pols o fang. És l'opció més barata". El govern actual sempre ha defensat que seria il·legal, perquè entén que el carrer no està urbanitzat. Però els veïns demanen que es faci una capa de rodament a tot el carrer i es replantegi l'actual projecte d'urbanització per rebaixar-ne els costos: "En podríem parlar amb el carrer dignificat".
Sigui com sigui, la urbanització del Baixador obre ara una nova etapa. Per una banda, els veïns poden demanar reclamacions patrimonials. A més, si s'accepta que ja està urbanitzat, no hauran de pagar contribucions especials.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.