Veïnat i comerciants del barri de Sant Francesc s'oposen al Ragull Centre

El projecte de Ragull Centre ha provocat el rebuig de part de la ciutadania. Un dels aspectes assenyalats és l'alçada dels edificis que es va plantejar inicialment (11 pisos). Per alguns suposaria un trencament del model de ciutat. Per altres, és una oportunitat per potenciar l'habitatge públic en una de les ciutats més cares de l'Estat i que provoca l'expulsió de veïns.

Amb tot, des del govern de Sant Cugat asseguren que el projecte no està tancat i han obert la porta a replantejar la forma de l'edifici i, si arriba el cas, reduir aquesta alçada.

Més info: L'oposició vol aturar Ragull Centre, el govern ho rebutja, però està disposat a parlar

Tot i això, entre el veïnat del barri de Sant Francesc-Monestir s'han aixecat molts recels. "No només afecta el nostre barri, afecta tot Sant Cugat. La visibilitat d'aquestes dues agulles des de l'entrada de Sant Cugat seria descomunal. Trencaria l'estètica i estableix un precedent. Si han començat per aquí, qui diu que no ho podran fer en un altre lloc", reflexiona la veïna Mireia Gallego.

Mireia Gallego: "Estem molt en desacord amb tot el projecte"

"Estem molt en desacord amb tot el projecte", assegura Gallego, que lamenta que es projecti ja en el barri més dens de Sant Cugat. "Per què a la zona més densa s'ha de fer aquest disseny tan dispar? A ningú se li acudiria fer-ho a Mira-sol,... Però com que està a les afores, diuen. Però nosaltres estem al centre, també", reivindica.

Problemes de mobilitat

Una de les preocupacions és l'impacte que podria tenir en la mobilitat del barri. Gallego recorda que el projecte és al tocar de dos centres educatius i que l'arribada de 118 famílies i un nou espai comercial farà créixer el volum de trànsit. "De quantes persones i de quants cotxes estem parlant?", es pregunta la veïna. A més, posa damunt la taula l'impacte acústic de les fàbriques del voltant que patiran els nous veïns.

Mireia Gallego: "Ens vam trobar de sobte un projecte mastegat, dibuixat sobre plànol i acabat pràcticament"

A més, lamenta que l'Ajuntament hagi elaborat el projecte de manera unilateral, sense comptar amb la participació dels veïns: "Ens vam trobar de sobte un projecte mastegat, dibuixat sobre plànol i acabat pràcticament". Des del govern municipal insisteixen que ara s'obrirà un període de participació i que es podrien introduir canvis.

Més info: Aturem Ragull Centre assegura que l'estudi del projecte "no acredita l'interès públic"

A favor dels habitatges públics

Mireia Gallego assegura que el rebuig veïnal al projecte no és per la construcció d'habitatge públic. "Els veïns no estem en contra de l'habitage públic. Som conscients que hi ha problemes econòmics i el jovent té molts problemes per accedir a un habitatge". Tampoc hi ha preocupació per possibles problemes de convivència que es puguin generar.

Mireia Gallego: "L'error és pensar que no ens semblen bé els 100 habitatges; ens semblen bé però en horitzontal"

La seva oposició és especialment per l'estil del projecte. Per això, veurien amb bons ulls contruir els mateixos habitatges d'una manera més horitzontal, amb alçades de 4 o 5 pisos. "L'error és pensar que no ens semblen bé els 100 habitatges; ens sembla bé però en horitzontal, el terreny dona per fer-ho". apunta.

El Sindicat de Llogateres, a favor

Per la seva banda, el Sindicat de Llogateres de Sant Cugat valora "positivament" el projecte, argumentant que "suposa un augment de l'habitatge públic al municipi". Un habitatge públic que, segons el sindicat, "és molt escàs a causa de la gestió que s'ha fet en les darreres dècades", tal com explica Mariona Bota, membre del col·lectiu.

Pel que fa a les crítiques que ha rebut Ragull Centre, Bota assegura que "defensar un model de ciutat amb habitatges baixos, etc. per damunt de l'accés a l'habitatge és defensar una ciutat elitista i que expulsa els veïns".

Per això, el Sindicat de Llogateres creu que "el poc sòl públic que hi ha a Sant Cugat s'ha d'aprofitar", encara que reconeixent que Ragull Centre "és un pas, però no és suficient" per acabar amb el problema de l'habitatge al municipi.

Preocupació dels comerciants

Els 3.500 metres quadrats de superfície comercial, amb la instal·lació d'un gran supermercat, també ha generat malestar entre els comerciants del barri.

"Tenim una gran preocupació pel canvi de política del Ajuntament envers el comerç, deixant el model històric de consum de proximitat amb petites botigues distribuïdes pel poble, amb carrers amables i plens de vida, per la construcció d’un hipermercat dins d’un barri", assegura Toni Gual, president de l'Associació de Comerciants de l'avinguda de Cerdanyola.

Toni Gual: "Competència deslleial"

Per Gual, serà una "competència deslleial" pel comerç del barri, tenint en compte que hi haurà "100 places d’aparcament gratuït. "Cap estudi previ, ni de comerç, ni de mobilitat, cap consulta al veïnat i comerços, cap informació de com s’ha adjudicat", assenyala el comerciant, que considera que el projecte no és una necessitat pel barri.

Trenca el model de ciutat?

Un dels debats que s'ha posat sobre la taula és si l'alçada dels habitatges suposaria un trencament del model de ciutat. Javier Pérez del Pulgar, director general d'Organ, creu que sí: "El primer que vaig pensar és què fem a Sant Cugat fent un edifici d'11 pisos. Va en contra del model". "No entenc com un edifici d'11 plantes es considera bona idea. Trenca totament amb el paisatge urbà de Sant Cugat", afegeix.

Pérez del Pulgar: "És un model que l'envegen totes les ciutats del voltant

Pérez del Pulgar assegura que la ciutat ha destacat per unes alçades "raonables": "Tot i ser una ciutat de 100.000 habitants, el centre sembla un poble i dona qualitat d'habitatge, del soroll o de volum de trànsit".

"És un model que l'envegen totes les ciutats del voltant. No crec que s'hagi de voler trencar, s'ha d'intentar millorar i intentar que arribi a tothom", apunta Pérez del Pulgar, que afegeix: "Si són aquests dos, encara; però crec que és el començament per replicar aquesta operació en d'altres sòls".

"El perill"

Per Pérez del Pulgar, construir 112 habitatges en dos blocs als afores pot suposar un risc. "Aquests nuclis es queden totalment despenjats de la ciutat. És un perill. Es comença per un, però si tira endavant, segur que en faran més. Si algú se li passa pel cap aquesta idea, que miri com ha funcionat en altres ciutats de l'entorn".

Pérez del Pulgar: "Tenim exemples a Terrassa o Sabadell que aquests edificis generen conflictes"

A més, no veu una bona idea concentrar 72 habitatges de protecció oficial i no creu que sigui la "fórmula per integrar-se a la resta de la ciutat": "Tenim exemples a Terrassa o Sabadell que aquests edificis així no funcionen i generen conflictes, desavinences veïnals... No és la manera d'integrar uns col·lectius en risc d'exclusió a qui se'ls ha de donar una solució i accés a l'habitatge. Els estàs focalitzant en un punt i els assenyala".

És per això que defensa un model on els habitatges públics estiguin repartits per la ciutat: "Fins i tot a Can Trabal. Millor estratègia no n'hi ha".

Habitatge assequible a Sant Cugat

Un dels arguments del govern per impulsar el projecte és la necessitat de construir habitatge social a Sant Cugat, una de les ciutats més cares de l'Estat i que expulsa alguns dels seus ciutadans pel preu. Una realitat que Javier Pérez del Pulgar no ho vincula amb el model urbanístic.

Pérez del Pulgar: "El model de Sant Cugat no és només elitista"

"El model de Sant Cugat no és només elitista. Hi ha moltes zones i amb diferents nivells de preu. Si mires les estadístiques de renda per càpita per districtes, et trobes moltes diferències, per exemple entre Sant Francesc i l'Eixample. Tenint una idea similar, s'aconsegueix que no tot Sant Cugat sigui per rics"

"És compatible el model de Sant Cugat amb fer habitatge més assequible. Ha funcionat i ha donat resultats molt bons. S'hi viu molt bé i tothom hi pot viure bastant bé. Òbviament no és per absolutament tothom, com tampoc ho és Barcelona ni cap ciutat", reconeix.

Falta d'habitatge públic

Per Pérez del Pulgar, el principal problema és que històricament no s'han destinat suficients recursos a fer habitatge públic. Tot i això, creu que ara hi ha alternatives a concentrar un 80% d'habitatge públic en un mateix bloc i proposa fer-ho a través de la col·laboració público-privada i que els promotors destinin el 30% dels nous habitatges a pisos públics.

En aquest sentit, reclama agilitzar les llicències urbanístiques i assegura que l'Ajuntament té sobre la taula projectes privats que destinarien el 30% a habitatge públic i que els té "aturats".

Un model de ciutat sostenible?

Jordi Pascual, professor col·laborador del Màster de Ciutat i Urbanisme de la UOC, defensa que històricament hi ha models de ciutat molt diferents, podent-se dividir entre els que aposen per una construcció més vertical o els que s'estenen més pel territori. Sense entrar a valorar el cas de Sant Cugat, assenyala que tots dos tenen inconvenients.

Jordi Pascual: "És clarament insostenible"

Pel que fa al model més extens, apunta que s'ha demostrat "clarament insostenible" per la "gran quantitat" d'energia i sòl que requereixen: "El consum de sòl a la regió metropolitana d'aquests darrers 25 anys ha estat un enorme fracàs pel que fa a la sostenibilitat del territori. Implica un ús desmesurat del transport privat, un consum d'energia enorme, la pèrdua de sòl forestal i agrícola, un model de societat que ens desconnecta com a persones i comunitats".

"Està inspirat en models residencials californians, no ha anat acompanyat d'inversions en transport públic i és clarament insostenible", afegeix.

Concentració de rendes i habitatge social

Sobre la concentració d'habitatges protegits en un mateix espai, Pascual creu que "cal defensar el valor de la barreja social i evitar l'excessiva concentració de rendes molt altes o molt baixes". Tot i això, assenyala que "l'habitatge social és profundament necessari".

Jordi Pascual: "A Catalunya la xifra d'habitatges protegit és escandolosament baixa"

"A Catalunya la xifra d'habitatges protegit és escandolosament baixa. Sense entrar en valoracions, des d'un punt de vista de construcció d'una ciutat cal que hi hagi un esforç enorme de construcció d'habitatges de protecció oficial a tants indrets com sigui possible", apunta.

"Si es vol anar cap a una societat més justa, calen politiques de promoció d'habitatge públic", conclou Pascual, que denuncia que avui dia les famílies destinen massa part dels seus recursos a l'habitatge.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.