L'accés a l'habitatge i la relació amb Sant Cugat centren el debat de Valldoreix

L'accés a l'habitatge i la relació amb Sant Cugat són dues de les qüestions que més han centrat el debat sobre Valldoreix organitzat pel TOT aquest 28 d'abril. Veïns i, la majoria, representants de grups polítics han participat en l'acte, que ha servit per conèixer el present valldoreixenc i començar a dibuixar el futur de la vila. (Les millors imatges del debat)

Aquest debat s'emmarca en el cicle 'Ciutat a fons' del TOT Sant Cugat, patrocinat per Sorea. És una iniciativa que consisteix en la celebració de debats oberts a tothom, ja siguin sobre qüestions concretes com la seguretat o l'educació, o de territoris del municipi com Valldoreix o la Floresta. El primer va ser el 31 de març i va girar sobre el món educatiu. Aquest divendres, a l'edició impresa del TOT Sant Cugat del 29 d'abril surt un ampli reportatge sobre l'ensenyament.

A banda d'aquesta crònica, es publicarà un reportatge a l'edició impresa del TOT Sant Cugat del 3 de juny on es veurà tot el que s'ha dit en el debat, així com altres qüestions d'interès de Valldoreix.

L'habitatge a Valldoreix

L'accés dels valldoreixencs, principalment joves, a l'habitatge és un dels temes que més debat ha generat entre els assistents. Cal recordar que hi ha un projecte de Promusa de pisos de protecció oficial a l'estació, tot i que l'EMD va anunciar que revisaria vistes la resposta negativa d'alguns veïns.

Tots els participants han coincidit en remarcar la necessitat de Valldoreix de disposar d'habitatge social. La modalitat i el lloc, en canvi, ha generat controvèrsia, i bona part de les intervencions no veien com a positiva la possibilitat de fer pisos a l'estació.

Pel socialista Pere Soler, "és evident que Valldoreix ha de tenir habitatge social de lloguer, però s'ha de consensuar on i com". Una proposta que ha fet Noël Climent (ERC-MES): "Hem de posar a disposició de la ciutadania totes les cases buides que hi ha, s'ha de parlar amb els propietaris".

Xavier Humet, de CUP-PC, reclamava que fossin els veïns de la vila els que decideixin el que es fa a Valldoreix: "Promusa ja ha dit que vol fer més de cinquanta pisos. Nosaltres només volem decidir des de Valldoreix el que es fa aquí". Humet ha proposat que cases unifamiliars es podrien convertir en plurifamiliars i fer pisos socials a partir de dividir cases més grans: "Així també s'esponjaria per tot el territori i no es concentra tot l'habitatge social en un punt".

Des de Ciutadans, Susanna Casta té clar que "es necessiten pisos de protecció oficial, però no a l'estació, de cap manera". "No estic en contra dels pisos, però ho volem resoldre des d'aquí", ha exposat el veí Miquel Llugany.

Roser Casamitjana (ICV-EUiA) per la seva banda ha posat de manifest que "a Valldoreix es necessita habitatge social", i ha demanat no vincular aquesta demanda amb pisos."Podem fer habitatge social sense alterar la fesonomia actual"; ha reivindicat, recordant que moltes cases valldoreixenques tenen tres pisos o mes.

"Tothom vol evitar que els joves marxin de Valldoreix, però ningú vol pisos de protecció oficial. Tot no pot ser", ha lamentat Susanna Pellicer, tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Sant Cugat. Pellicer ha assegurat també que ja estan treballant per gestionar els habitatges buits de la vila per tal de poder oferir més possibilitats.

Des del PP, Álvaro Benejam ha reclamat que els pisos de protecció oficial s'haurien de vendre per "100.000 euros i no per 170.000, com ara. "Vendre habitatge protegit és privatitzar el sòl públic", ha respòs Xavier Humet.

La relació amb Sant Cugat

La relació de Sant Cugat amb Valldoreix és una de les altres qüestions que ha ocupat bona part del debat. "És un tema molt important", ha apuntat Climent, que ha afegit: "A vegades perdem el temps a discutir de competències entre l'Ajuntament i l'EMD, quan a la ciutadania li és igual mentre s'ofereixi un bon servei".

En aquest punt, Álvaro Benejam ha posat en dubte, citant l'interventor municipal, l'eficiència econòmica de tenir una EMD i un Ajuntament. "En canvi, els serveis potser estan millor prestats per la proximitat", ha afegit, obrint el debat sobre aquesta "dicotomia".

El president de l'EMD, Josep Puig, ha lamentat la "voluntat del PP de suprimir administracions" i s'ha mostrat contundent: "L'EMD de Valldoreix ha d'existir perquè és qui està més a prop dels ciutadans". Tant el vocal d'Economia de l'EMD, Xavier Gavaldà, com el tinent d'alcalde d'Economia de Sant Cugat, Carles Brugarolas, han negat aquesta falta d'eficiència econòmica.

Des d'ICV-EUiA, Casamitjana considera que el més important és "deixar clares les competències de cada administració". Susanna Casta ha explicat que en general "la gent està contenta amb la relació amb Sant Cugat, tot i que la majoria demana que serveis com el de la recollida es gestionin des d'aquí perquè serien més eficients".

Teresa Veciana ha comentat que l'EMD de Valldoreix "hauria de fer de pont entre els valldoreixencs i polítics de Sant Cugat". Per la seva banda, Domingo Triay ha assegurat que "costa molt poder parlar amb polítics de Sant Cugat". Susanna Herrada, vocal de CiU-Actuem, ha assegurat que a Valldoreix ja fan aquesta tasca de transmissors amb l'Ajuntament.

Un aspecte més ciutadà de la relació entre Valldoreix i Sant Cugat l'ha comentat Triay: "No tenim cap autobús que ens porti directament a Sant Cugat, a Mira-sol... Estem una mica aïllats".

La independència valldoreixenca

La independència de Valldoreix de Sant Cugat és una qüestió recurrent que sempre surt a debat. "Valldoreix serà el que els valldoreixencs vulguin que sigui", ha apuntat Pere Soler. Des dels Veïns Progressistes, Xavier Lecina, és una qüestió que també han comentat: "Fa temps que ens plantegem la independència, però no ho tenim gens clar".

"Caldria fer una auditoria seriosa per veure els avantatges i els inconvenients", ha apuntat Casamitjana. Per la seva banda, el president valldoreixenc ha apuntat que "agradi o no, formem part de Sant Cugat".

L'avinguda de Baixador, tots d'acord

Un aspecte que ha posat d'acord a la pràctica totalitat dels assistents és el projecte de la urbanització de l'avinguda de Baixador, després de la retirada de les torres d'alta tensió. "Ha de ser una avinguda per les persones, una via pacificada", ha reclamat el veí Lluís Sala, que també ha reivindicat ajudes econòmiques perquè els veïns no hagin d'assumir tants costos de la urbanització.

Xavier Gavaldà, vocal del govern valldoreixenc, ha recordat que s'ha iniciat un procés participatiu que determinarà com serà la via, però compartia la idea de Sala: "El nostre plantejament és que ha de ser per les persones". Roser Casamitjana s'ha mostrat favorable a la via pacificada, però ha recordat que per allà hi han de passar cotxes també: "S'ha de fer de tal manera que els conductors vegin que no poden anar de pressa".

Josep Puig, president de l'EMD, ha posat damunt la taula el projecte del govern, consistent en dos carrils i aparcaments: "Ha de ser una via lenta i amb poca densitat de cotxes".

Des de Ciutadans, Susanna Casta ha posat de manifest les queixes d'alguns veïns de l'avinguda per problemes de pols i fang: "Es començaran les obres d'aquí a tres anys, s'ha de buscar una solució per la pols ja". Josep Puig ha assegurat que ha mantingut reuions amb els veïns i hi estan treballant.

Planificació

Finalment, tant Noël Climent com Pere Soler han reclamat la necessitat de planificar el futur de Valldoreix de manera global. "Sembla que fem una vila a pedaços", ha assegurat el socialista, mentre que Climent ha demanat imaginar-se com es vol que sigui Valldoreix d'aquí a deu anys i "treballar-ho plegats".

Xavier Gavaldà ha apuntat que s'està treballant en un pla d'equipaments, "que haurà de ser un document important pel futur".

El veí Pau Alonso, en aquest sentit, ha lamentat que "no es tinguin en compte projectes i plans existents": "Sembla el dia de la marmota, sempre comencem de zero". Susanna Herrada ha assegurat que no s'havien trobat cap pla concret.