Corria setembre de l’any 71 quan vaig néixer a Barcelona. Allà hi vaig viure fins que amb 26 anys descobrí Sant Cugat, una ciutat que em va captivar des del primer moment i a la que tinc moltes coses a agrair.
Només tres dies desprès de complir la majoria d’edat em vaig afiliar al Partit Popular de Catalunya i des de ben jove vaig anar coneixent la política des de dins; primer a la universitat a través de les associacions d’estudiants, ocupant en diverses ocasions llocs de representació estudiantil en els òrgans de govern de la Universitat de Barcelona i desprès des de les Noves Generacions, branca juvenil del partit.
Llicenciat en Dret, em vaig especialitzar en el que m’agradava, la gestió esportiva. Aquesta conjunció entre política i esport em va portar l’any 99 a formar part de la llista del Partit Popular de Sant Cugat, sent escollit regidor durant dos mandats, i a dirigir l’esport local des de l’Ajuntament durant tres anys (2000/2003), una experiència única i inoblidable i de la qual guardo els millors records. Avui en dia, i des de fa ja alguns anys, presideixo la Comissió d’Esports del Partit Popular de Catalunya.
Amant de l’esport, encara que no el practico gaire, sóc un apassionat soci barcelonista des de fa quasi 30 anys, tot i que mai he amagat que el meu pare em va fer soci de l’Espanyol pocs dies després de néixer, que un dia vaig haver de dir-li que els meus sentiments esportius anaven aleshores cap a l’altra banda de la Diagonal i que ell, en un gest que l’honora i que sempre recordaré, no va dubtar en fer-me soci del Barça i donar-me de baixa del club dels seus amors.