Sóc taxista, molts cops crec que atípic. També boletaire, pencaire, crític, irònic, culer, independentista, marit, fill, germà i pare recent. Busco l’equilibri entre deixar de fumar i posar-se com un bacó, si el trobo escriuré un llibre amb un títol on surti la paraula mètode. No entenc la gent que li agrada la pesca, anar al Carrefour un dissabte a la tarda o tunejar el cotxe. M’agrada seguir la política, i ho utilitzo com a teràpia; cada cop que ho faig em puja l’autoestima. M’emociono amb els vídeos on combinen gols del Barça amb música, veient “En el nom del pare” i em sé de memòria els diàlegs de Bravehearth.