Miquel Martínez Borda

Vaig néixer al carrer Martorell i sóc d’aquells que dic “Sóc de Sant Cugat” com si això fos un valor afegit. Tinc tres fills en la difícil edat d’entrar al mercat laboral i treballo en una empresa farmacèutica local en assumptes relacionats amb qualitat. M’agrada la meva feina.

Vaig començar a jugar a Bàsquet als dotze anys a la pista Méndez amb el Club Bàsquet Sant Cugat i recordo aquells anys amb molta alegria. Aquell club estava format per un grup d’amics i per un gran president, en Ramon Trenchs (al cel sigui). Vàrem pujar de categoria any rere any fins arribar a la categoria de bronze estatal, "Segunda División”. Gran moment del Bàsquet local!!. 

Als 33 anys, els meus genolls i tres fills em van fer prendre la decisió de deixar-ho, però encara vaig quedar vinculat a aquest esport com entrenador. L’any 2000, les meves filles bessones s’apunten al voleibol i en Carles Castro em fitxa per la seva junta. Descobreixo un gran esport en clau femenina.

A finals del 2006 vaig ser president del Club Voleibol Sant Cugat i em trobo un gran club entre las mans, sis anys a Divisió d’Honor espanyola, palmarès insuperable. Amb altres pares engeguem un projecte basat en el treball, absolutament convençuts que Sant Cugat és ciutat esportiva i sensible a l’esport femení. Ho fem i arribats a l’any 2011 constatem que hem fet gaudir a un bon grapat de noies i a les seves famílies. Som un club referent a Catalunya.

Quan em relaxo m’agrada escoltar, entre d’altres, Dire Straits, mai dic que NO a un bon àpat, m’agrada el mar i, avui, a una illa deserta, m’enduria un ordinador amb connexió a Internet.