Xavier Guix

Sóc Xavier Guix, jugador de futbol retirat, tan dolent, tan dolent, que he hagut de passar-me tota la meva vida esportiva treballant a una farmacéutica per tal de pagar-me les botes, les mitgetes i les espinilleres. Ara tinc 50 anys i és la primera temporada en la qual no estic en actiu. Aixó em representa un trasbals més gros del que un es pot arribar a imaginar si mai ha entrat a un vestidor. Des de els 10 anys cada diumenge jo tenia un objectiu: el meu partit de futbol. Ara només segueixo el meu fill al seu periple pel futbol del Júnior i, quan puc, a la meva filla que ha començat a jugar a hoquei herba. Sort en tinc del Barça, dels equips de l’escola base del Junior F.C., i sobretot que segueixo fent esport corrent pels carrers de Sant Cugat uns quants kilómetres cada dia. Viure sense el futbol actiu és una assignatura que em costarà d’aprovar.

Desde l’any 1994 sóc part de la junta directiva del Junior F.C. a l’àrea de futbol. D’una secció que ens aplegava els anys més lluïts a uns cent i pocs practicants, hem passat a tenir-ne més de quatre-cents. D'aquests, militem en categories impensables per nosaltres tant en el base com en els equips seniors, i de les poques coses que mantenim és l’esperit amateur d’aquest esport. I el que és més important: intentem fer valorar a la nostra gent altres aspectes com són la companyia, l’esforç, i el fair play dins i fora del camp. No ho hauríem aconseguit sense un equip de tècnics i de col.laboradors que són l’ànima d’aquesta secció al club i estan dirigits per un antic company d’equip de quan erem joves: en Hans Shohoffer, i un altre amic de tota la vida primer com a jugador i després a la Junta: en Sergi Renieblas.

La meva relació amb Sant Cugat ve dels anys seixanta, on veníem a pasar-hi l’estiu amb la familia. Al 1970 el meu pare va decidir que era una bona pensada marxar de Sarrià i venir a viure a la casa d’estiueig. Al llarg d'aquests més de 40 anys ho ha fet molta més gent. Sóc un convençut que no ens vam equivocar. Si un dia em regalen un pis a Barcelona, el poso a la venda el dia següent per comprar-ne un altre a Sant Cugat. L’Alex López m’ha proposat escriure alguns articles d’opinió a la pàgina web del Tot sobre temes esportius i, com que em costa poc posar-me a la tecla, veurem com ens en sortim.

Sort en tinc de la familia que m’aguanta (la Núria, en Jan i l’Anna). Altres aficions que tinc són la muntanya(No em busqueu mai a una platja. Aixó ho deixo pels guiris), la Biologia (vaig passar-m’ho de bandera cinc anyets a la UAB), i la bicicleta. Fins fa ben poc quan s’acabava la temporada de futbol em pujava a la mountan bike. Ara ho hauré de fer més sovint...”