Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Hi ha algun adjectiu que defineixi la temporada?
Impressionant. Tant de bo que ho puguem tornar a repetir, però aconseguir el que hem aconseguit de la manera que ho hem fet, crec que passaran moltes generacions fins que algú ho pugui tornar a fer. Realment ha estat una temporada impressionant i històrica. Som el millor equip de la història del Club Voleibol Sant Cugat. Hem superat qualsevol expectativa. El que hem fet... Encara no ho he assumit.
S’imaginaven una campanya com la que han fet?
Sempre somies... Al club, tots sabiím que teníem un bon equip, amb molta qualitat. Entre nosaltres ens vam dir que si de debò ens hi posàvem totes i cadascuna de les jugadores, en cada entrenament i partit, sabent que totes voliem aconseguir això, ho podíem assolir. Mai ho havíem fet i no sabíem el que era i el que costava... Però mai hauria pensat que ho aconseguiríem de la manera que ho hem fet. Mai ho hauria pensat. Això sí: hem estat l’equip del club que més hores hem entrenat. Hem fet cinc sessions d’entrenament cada setmana –la resta de conjunts del club en fan tres– i, en alguns casos, a banda de jugar amb el juvenil A, també ho hem fet amb el sènior A i el B.
I ara quin és el nou repte que es plantegen?
Diuen que el més difícil és mantenir-se. Ho volem intentar. Si ho tornéssim a aconseguir seria per emmarcar.
L’entrenador, Rafa Ruiz, també n’ha estat responsable directe.
I tant! Porto quatre anys amb el Rafa Ruiz i puc dir que tot el que he après és gràcies, en bona part, a ell. M’ha aportat moltíssim. M’ha ensenyat la manera d’entendre el voleibol, a nivell tàctic i tècnic, i a treballar amb força i ambició.
Què significa per vostè el voleibol?
És una part molt important de la meva vida. Gràcies a tot el que he guanyat i tot el que he perdut, he après moltíssimes coses, no només de l’esport sinó també de la vida. Em miro la vida amb uns altres ulls. En l’esport, entenc el guanyar i el perdre i a la vida també. Ara mateix, per exemple, acabo de patir una lesió important –creuat exterior, menisc intern i ossos trabeculars– i només penso a recuperar-me. I tot aquest optimisme i aquesta manera de veure les coses ho he après al Club Voleibol Sant Cugat, on he conegut gent molt interessant. No sé com seria jo sense el voleibol. El meu caràcter s’ha forjat en el voleibol i acabarà de definir-lo.
Què és el que més li agrada del voleibol?
Tot. Per com és aquest esport. Hi ha molta companyonia. No s’entén aconseguir un punt sense l’ajut de la companya que tens al costat. Això també m’ha ajudat a entendre la vida d’una altra manera.
I el CV Sant Cugat?
Ara mateix, tot. No s’entén una Clàudia sense un CV Sant Cugat i el pavelló de Valldoreix, on passo moltes hores. Tant de bo algun dia pugui arribar a jugar el sènior A i aconseguir l’ascens a la Superlliga 1 Femenina, la màxima categoria del voleibol femení estatal. El CV Sant Cugat m’ho ha donat tot.
El seu gran objectiu és arribar a jugar al primer equip?
Aquesta temporada ja hi he jugat alguns minuts. El meu gran objectiu és arribar al primer equip i aconseguir l’ascens de categoria.
A nivell esportiu, li agradaria fer realitat algun somni?
Tots tenim somnis. Vull aconseguir el màxim. A tothom li agradaria jugar uns Jocs Olímpics i un Mundial. He de treballar cada dia i, si arriba, perfecte. Si no, n’aprendré molt pel camí, segur. Tant de bo algun dia arribi lluny, però sóc molt conscient que no viuré del voleibol. Ara mateix, el meu futur no és el voleibol, és estudiar periodisme.
Quan va començar a jugar?
De petita, a l’escola. Havia de triar entre jugar a futbol, bàsquet i voleibol. Als 9 anys em vaig decidir pel voleibol. El Sito Guerrero m’hi va empènyer. Vaig veure que podia formar part d’un equip i competir. M’agrada competir i els reptes. Els meus pares també m’han ajudat molt.
Com es troba de la lesió que va patir en la fase d’ascens amb el sènior B?
Encara no ho he assumit gaire, però me’n sortiré, segur. Després de la lesió seré més forta psicològicament. Ja en pot estar segur.
Guanyadora i optimista
Clàudia Martínez Piñero ha tancat una temporada perfecta, amb uns números espectaculars. Ha guanyat el Campionat d’Espanya, la Superlliga Júnior i el Campionat de Catalunya i també ha assolit l’ascens a Primera Nacional amb el sènior B. Aquesta mira-solenca, de 17 anys, és juvenil de primer any i juga a l’equip juvenil A del Club Voleibol Sant Cugat, en la posició de punta-receptora. Juga a voleibol des dels 9 anys, a la seva escola. Als 12 anys va passar a jugar al conjunt infantil del CV Sant Cugat. La santcugatenca estudia 1r de Batxillerat a l’escola Padre Damian de los Sagrados Corazones, a Barcelona. També ha defensat les seleccions catalanes de base. La seva germana Sofia també juga al CV Sant Cugat, al conjunt cadet A.
Impressionant. Tant de bo que ho puguem tornar a repetir, però aconseguir el que hem aconseguit de la manera que ho hem fet, crec que passaran moltes generacions fins que algú ho pugui tornar a fer. Realment ha estat una temporada impressionant i històrica. Som el millor equip de la història del Club Voleibol Sant Cugat. Hem superat qualsevol expectativa. El que hem fet... Encara no ho he assumit.
S’imaginaven una campanya com la que han fet?
Sempre somies... Al club, tots sabiím que teníem un bon equip, amb molta qualitat. Entre nosaltres ens vam dir que si de debò ens hi posàvem totes i cadascuna de les jugadores, en cada entrenament i partit, sabent que totes voliem aconseguir això, ho podíem assolir. Mai ho havíem fet i no sabíem el que era i el que costava... Però mai hauria pensat que ho aconseguiríem de la manera que ho hem fet. Mai ho hauria pensat. Això sí: hem estat l’equip del club que més hores hem entrenat. Hem fet cinc sessions d’entrenament cada setmana –la resta de conjunts del club en fan tres– i, en alguns casos, a banda de jugar amb el juvenil A, també ho hem fet amb el sènior A i el B.
I ara quin és el nou repte que es plantegen?
Diuen que el més difícil és mantenir-se. Ho volem intentar. Si ho tornéssim a aconseguir seria per emmarcar.
L’entrenador, Rafa Ruiz, també n’ha estat responsable directe.
I tant! Porto quatre anys amb el Rafa Ruiz i puc dir que tot el que he après és gràcies, en bona part, a ell. M’ha aportat moltíssim. M’ha ensenyat la manera d’entendre el voleibol, a nivell tàctic i tècnic, i a treballar amb força i ambició.
Què significa per vostè el voleibol?
És una part molt important de la meva vida. Gràcies a tot el que he guanyat i tot el que he perdut, he après moltíssimes coses, no només de l’esport sinó també de la vida. Em miro la vida amb uns altres ulls. En l’esport, entenc el guanyar i el perdre i a la vida també. Ara mateix, per exemple, acabo de patir una lesió important –creuat exterior, menisc intern i ossos trabeculars– i només penso a recuperar-me. I tot aquest optimisme i aquesta manera de veure les coses ho he après al Club Voleibol Sant Cugat, on he conegut gent molt interessant. No sé com seria jo sense el voleibol. El meu caràcter s’ha forjat en el voleibol i acabarà de definir-lo.
Què és el que més li agrada del voleibol?
Tot. Per com és aquest esport. Hi ha molta companyonia. No s’entén aconseguir un punt sense l’ajut de la companya que tens al costat. Això també m’ha ajudat a entendre la vida d’una altra manera.
I el CV Sant Cugat?
Ara mateix, tot. No s’entén una Clàudia sense un CV Sant Cugat i el pavelló de Valldoreix, on passo moltes hores. Tant de bo algun dia pugui arribar a jugar el sènior A i aconseguir l’ascens a la Superlliga 1 Femenina, la màxima categoria del voleibol femení estatal. El CV Sant Cugat m’ho ha donat tot.
El seu gran objectiu és arribar a jugar al primer equip?
Aquesta temporada ja hi he jugat alguns minuts. El meu gran objectiu és arribar al primer equip i aconseguir l’ascens de categoria.
A nivell esportiu, li agradaria fer realitat algun somni?
Tots tenim somnis. Vull aconseguir el màxim. A tothom li agradaria jugar uns Jocs Olímpics i un Mundial. He de treballar cada dia i, si arriba, perfecte. Si no, n’aprendré molt pel camí, segur. Tant de bo algun dia arribi lluny, però sóc molt conscient que no viuré del voleibol. Ara mateix, el meu futur no és el voleibol, és estudiar periodisme.
Quan va començar a jugar?
De petita, a l’escola. Havia de triar entre jugar a futbol, bàsquet i voleibol. Als 9 anys em vaig decidir pel voleibol. El Sito Guerrero m’hi va empènyer. Vaig veure que podia formar part d’un equip i competir. M’agrada competir i els reptes. Els meus pares també m’han ajudat molt.
Com es troba de la lesió que va patir en la fase d’ascens amb el sènior B?
Encara no ho he assumit gaire, però me’n sortiré, segur. Després de la lesió seré més forta psicològicament. Ja en pot estar segur.
Guanyadora i optimista
Clàudia Martínez Piñero ha tancat una temporada perfecta, amb uns números espectaculars. Ha guanyat el Campionat d’Espanya, la Superlliga Júnior i el Campionat de Catalunya i també ha assolit l’ascens a Primera Nacional amb el sènior B. Aquesta mira-solenca, de 17 anys, és juvenil de primer any i juga a l’equip juvenil A del Club Voleibol Sant Cugat, en la posició de punta-receptora. Juga a voleibol des dels 9 anys, a la seva escola. Als 12 anys va passar a jugar al conjunt infantil del CV Sant Cugat. La santcugatenca estudia 1r de Batxillerat a l’escola Padre Damian de los Sagrados Corazones, a Barcelona. També ha defensat les seleccions catalanes de base. La seva germana Sofia també juga al CV Sant Cugat, al conjunt cadet A.
