FOTOS I VÍDEO: La verema de la família Bell, una tradició retrobada

La Masia de Can Bell, datada del segle XII, ha obert les portes per a la segona verema en molt de temps, el dissabte 4 de setembre. La família Bell, que porta vivint al mas des de fa mig mil·lenni, havia viscut tota la vida de la vinya, però no ha estat fins fa 3 anys que en van replantar per a poder tornar a produir vi blanc.

Un grup d'amics i família han recollit el xarel·lo i ho han celebrat amb un dinar. És la segona verema que fan, però la primera en què tenen uns objectius més ambiciosos: vendre el vi a la gent de Sant Cugat i restaurar la masia.

A la vinya de Can Bell tenen aproximadament uns 1250 ceps. "És una vinya molt jove, plantada el 2018", explica Ferran Bell, pagès de la masia i fill gran del matrimoni actual. "L'any passat vam fer una verema anecdòtica per temptejar com ho faríem els pròxims anys. Aquesta tampoc se li ha pogut treure tot el suc que traurà els pròxims anys. La producció decent la comencen a fer a partir dels 5 anys i estem al tercer any". És vinya de la varietat xarel·lo, una varietat que es fa servir molt per a fer cava, però que a Can Bell tenen de moment encarada a la producció de vi blanc. "Ens agrada jugar amb aquesta doble opció de poder fer cava el dia de demà". 

Més info: La masia de can Bell, una masia documentada des del 1158

El fill gran de la família és autodidacta de la vinya, ha après a mesura que s'ha anat fent gran i ho ha anat estudiant. "Hi ha molts passos al llarg de l'any. La poda la fem de cara a l'hivern, ens agrada esperar que el cep peli totes les fulles, perquè agafa reserves per a la nova campanya", relata. "A la primavera s'obren els borrons, nosaltres emparrem perquè creixin rectes com un arbre. Has d'emparrar cep per cep, podar, vigilar les males herbes, tallar la gespa perquè no proliferin els fongs." Tot i que a Can Bell són partidaris de no llaurar perquè l'aigua de la pluja es filtra millor. "Vigiles que els ocells no s'ho mengin massa. Per sort tenim una àguila que ens vigila l'espai. Intentem la simbiosi en què intervenint el just i necessari el mateix ecosistema és equilibrat i ajuda a l'evolució".

Una verema que és cosa de tots

En el procés de producció del vi, tots els membres de la família Bell Casanova tenen un rol: el Ferran s'encarrega de treballar la terra, la seva germana Clàudia Bell porta la comunicació i comercialització de la marca i Jaume Bell, el pare, ajuda al Ferran a treballar la terra i parlar amb el celler que els ajuda en el procés de creació del vi.

"El celler ens ho fa tot: la vinificació, fermentació, filtrat, repòs, embotellament, tenen el laboratori perquè l'enòleg vegi si s'ha de fer una fermentació determinada... Els hem dit com volem el producte, els portem una ampolla de l'any passat perquè puguin imitar-ne l'estil". La producció de l'any passat va ser encara més casolana que aquesta, amb tots els passos duts a terme a la masia, però per a consum propi. "No tenim el certificat administratiu per a poder-ho vendre de cara el públic. Però aquest celler sí que en té."

I això no acaba aquí, fa un any els va arribar des del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca el permís per ampliar una hectàrea i mitja més la vinya. "Això durà feina perquè s'hauran de posar les estaques, tancar perquè no entrin els porcs senglars. Però jo estic molt animat, estic encantat", el Ferran ens explica alegre el plaer de veure la vinya créixer. "Al principi això semblava un camp de mongeteres, però ara ja comença a semblar una vinya i fa patxoca".

Un futur prometedor

Un cop arribin les ampolles a Can Bell hauran de tastar-lo. "Si no ens agrada, no el vendrem", explica Clàudia Bell. També tindran en compte la quantitat d'ampolles que surtin. Si n'hi ha suficients, parlaran amb locals de Sant Cugat que creguin en el comerç de proximitat. "Perquè vi n'hi ha a tot arreu, però la gràcia d'aquest és que és fet aquí, que la gent de Sant Cugat pugui tastar-lo". La filla de la família explica que ja han parlat informalment amb Cal Caballu i Cal Temerari. "Dependrà de la producció, la qualitat i del procés de constitució d'empresa. Hem de ser realistes. Si va bé tirarem endavant i parlarem amb els comerços i si no doncs res. Qui faci una vinya pensant que és una cosa d'avui per demà, malament. És un procés a llarg termini".

La marca de la vinya serà Can Bell. Clàudia Bell assenyala que havien pensat noms de vins, però com que de moment només en faran d'un tipus li deixaran el nom del mas. "L'etiqueta que vam fer l'any passat apel·lava a l'arquitectura de la casa, a la creu de la façana. El disseny ja el tenim i el certificat ens el donarà el celler".

El resultat de la verema és prometedor: unes 42 caixes d'uns 8-10 kg cada una. "Tot i que ara el gra porta la rapa (la branqueta), i no es posarà tota. Haurem fet 300-400 kg i calculo que podran sortir unes 200-300 ampolles, però ja veurem.

La Masia de Can Bell i la seva tradició vinicultora

La Masia de Can Bell de Mas Sanctus o Mas Sant, d'uns 400 m² per planta, es troba a l'entrada de la Rabassada i està documentada des de l'any 1158. La presència de la família Bell es va iniciar, com a mínim, des del 1470. Ha anat passant de pares a fills durant aquests 500 anys. Sempre s'hi ha viscut del cultiu de cereals, l'horta i la producció de vi. Era el producte estrella de la casa, feien vi i esperits (begudes alcohòliques).

Aquesta masia és una de les poques de Sant Cugat que no només es manté dempeus sinó que els seus habitants són descendents directes dels primers Bell. És l'única de la ciutat que ha recuperat la producció de vi per a comercialitzar.

Jaume Bell explica que el segle XIX, en què va venir la fil·loxera, es va aturar la producció del vi i, tot i que es van tornar a plantar vinyes més endavant, no ha arribat mai al rendiment d'abans, en què tota la muntanya eren vinyes. "Nosaltres ho coneixem com a bosc, però antigament eren vinyes i el rendiment i la quantitat de vi que es collia era molt seriós", explica.

L'objectiu: restaurar la Masia de Can Bell

Els pares d'en Jaume Bell van haver de marxar a viure a un altre lloc i la masia es va anar deteriorant. Es van perdre moltes activitats que s'havien fet antigament. Ara comencen una nova etapa en què intenten recuperar la principal activitat de la finca, el vi, per intentar reconstruir la masia tan aviat com es pugui, tot i que reconeixen que és un procés lent. "Crec que el meu pare estaria orgullós de veure la vinya", diu Jaume Bell.

La masia ha viscut moltes etapes i l'últim segle ha sigut testimoni de part de la història del país. "Durant la Guerra Civil venia gent de Barcelona a passar temporades aquí perquè a la ciutat hi havia bombardejos i una manera d'estar tranquil era venir a un lloc apartat com aquest. Hi havia famílies que havien passat llargues temporades aquí". Jaume Bell també explica que venien estiuejants a passar la temporada: "hi havia dues o tres habitacions d'uns 50 m² que utilitzaven per com apartaments. Es podria dir que fou la base del turisme rural".

La família Bell explica que la recuperació de la producció del vi "és més un tema emocional que per diners. Fer diners fent vi és difícil" Tot i que tenen l'objectiu de recaptar suficients diners per a restaurar la masia, que calculen costarà com a mínim 250.000 euros. Van poder-hi viure fins al 78, però fa deu anys es va esfondrar la xemeneia i ara viuen en una casa annexada.

L'objectiu de la Masia Can Bell és poder viure del vi. "Sabem que no podem fer com els meus avis que vivien aquí, tenien animals i vivien del que tenien al camp exclusivament, però el meu objectiu és poder viure d'això, com els meus avis i rebesavis, i poder arreglar la casa. Viure de casa nostra".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.