Monfort: "Allò que marca ara la diferència és la qualitat i l’estil de vida de Sant Cugat"

El santcugatenc Aram Monfort i Coll (Barcelona, 1975) és Doctor en història contemporània, investigador i professor de la UAB i també l'assessor de l'exposició Vila de Sant Cugat, 900 anys. Del 1.120 al futur que fins al 9 de gener del 2022 es pot veure al Museu de Sant Cugat.

Què explica l’exposició que repassa els 900 anys de la vila de Sant Cugat?
És una exposició que permet al visitant comprendre com passem del Sant Cugat del segle XII a la ciutat del segle XXI, definit aquest per una realitat, pandèmies a part, molt diferent de fa fins i tot un segle. Per explicar això, no només vam voler fer un relat cronològic estricte, sinó que ens vam centrar en diferents àmbits per ensenyar el creixement poblacional i els canvis socials, econòmics, polítics i religiosos durant aquests segles.

Quins serien els canvis més importants des del punt de vista social?
Des de mitjans del s.XIV i fins al s.XV trobem un incident molt important quan arran de la pesta negra hi ha un problema de la propietat de les terres. Els senyors feudals volen lligar als camperols a la terra i això esdevindrà en tensions molt greus entre el Monestir i els santcugatencs i en un primer pas d’alliberament dels camperols. I l’altre gran canvi és la crisi de la fil·loxera del s.XIX i els canvis socials que això comporta. L’auge de la viticultura es veu alterada radicalment a finals del s.XIX.

En l’àmbit econòmic?
La crisi de la fil·loxera i la necessitat de reordenar econòmicament la vila. Això conduirà al nou creixement de la ciutat a partir del s.XX basat en el residencialisme.

I en la religió?
Arran de la desamortització del Monestir entre el 1835 i 1837 es produeixen tensions entre la religiositat popular vinculada a la parròquia de Sant Pere (emplaçada a la zona de l’actual Mercat vell) i la comunitat benedictina del Monestir. Trobem que hi ha una religiositat popular que pretén no dependre dels monjos.

I pel que fa a les infraestructures?
Finals del s. XIX quan la connexió de Sant Cugat amb l’exterior millora a través de l’Arrabassada i la carretera que uneix Sant Cugat amb Cerdanyola. Això trenca l’aïllament del poble.

El segon gran canvi el situaria a finals del s. XX amb la construcció de les autopistes, la B-30, els túnels de Vallvidrera i la transformació dels ferrocarrils amb el Metro del Vallès. Per mi aquest últim és el gran canvi, sobretot pel tipus d’habitant que ha arribat a la ciutat els últims anys.

I el canvi polític més important dels últims 900 anys?
Hi hauria dos moments. El primer el trobem als anys 30 del segle XIX amb l'expropiació del Monestir i la desaparició de la comunitat monacal. En aquell moment desapareix el senyor feudal del poble i el liberalisme s'imposa al territori.

D'altra banda, per mi el segon gran moment seria quan la primavera de l'any 1979 se celebren les primeres eleccions democràtiques locals en què guanya l'alcaldia un candidat no franquista. Aleshores per primer cop tenim unes autoritats locals plenament escollides pels santcugatencs i les santcugatenques.

Parlant del Monestir, ha sigut l’element més important de la vila durant els 900 anys?
Sens dubte. Fins a la desamortització del s. XIX la comunitat benedictina del Monestir és la propietària dels terrenys del municipi. De fet l’origen de l’exposició dels 900 és el primer cop que se cita la vila del Monestir de Sant Cugat. Evidentment, la importància del Monestir en l’origen i en el creixement del poble és absolutament indiscutible. Una altra cosa seria que des del s. XIX el Monestir com a comunitat benedictina desapareix. Amb tot, és fonamental l’existència del Monestir per comprendre la mateixa existència de la vila i la ciutat actual.

Hi ha algun element que hagi substituït la importància del Monestir a Sant Cugat?
Seria el model de ciutat que tenim, la marca Sant Cugat.  En l’àmbit de condicions materials el municipi tampoc es diferència gaire de Cerdanyola o de Rubí, per exemple, però, sí que és cert que el tipus de creixement de Sant Cugat ha creat una ciutat de residència on es viu molt bé. Així com durant 800 anys l’element definidor del municipi era el Monestir, el monument ha quedat plenament integrat en l’entramat urbà de la ciutat i allò que marca ara la diferència és la qualitat i l’estil de vida de Sant Cugat.

Llavors, quina seria la clau per mantenir la identitat de la ciutat de Sant Cugat a llarg termini?
Mantenir la singularitat de Sant Cugat implica conservar el patrimoni, per fer conèixer la història i la situació de la ciutat i això demana organitzar exposicions com aquesta dels 900 anys de Sant Cugat. Mantenir el teixit social i ensenyar la història local a les escoles perquè en elles hi ha les noves generacions de santcugatencs que perpetuaran els valors del poble.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.