L'últim pregoner del poble

Hauríem de tornar molt enrere per recordar qui fou el primer pregoner que tingué el poble, tant és així, que em resulta impossible trobar la més mínima informació. En canvi de qui fou l'últim si puc dir que he tingut sort, fins i tot el vaig arribar a veure i escoltar pels carrers de Sant Cugat quan jo era un marrec...

L'últim pregoner sembla que fou en Jaume Girbau i Girbau. Conegut per tot el poble com en Girbau a seques. Solia vestir amb uniforme de color blau, botons platejats i gorra de plat, i és de suposar que hauria de fer també feines d'agutzil. El recordo amb un instrument a manera de corneta sota el braç i uns papers que suposo devien ser el pregó. En general el que pregonava eren notícies, avisos i comunicats. La majoria de l'Ajuntament, sobre terminis per fer pagaments de tributs, contribucions o ordenances i afectacions, etc. També era feina del pregoner anunciar- quan es podia - la previsió i estat del temps entre altres feines.

A finals dels 50 la figura del pregoner era una figura ciutadana que lluny de provocar respecta recordo que a la quitxalla ens provocava moments divertits. Com a canalla que érem seguíem al pregoner per les cantonades simulant tocar també nosaltres la trompeta, broma que no li feia gens de gràcia al pobre home, "ho diré als vostres pares "o pitjor encara "ho diré al vostre professor "no li agrada- va el nostre comportament, tenia molt clar que la seva era una feina necessària per al poble.

Sobre l'últim pregoner encara trobaríem gent a Sant Cugat, de la d'abans, que ens explicarien històries i fets d'un temps passat. En Jaume Girbau solia dir que tenia costum de parar a les cantonades perquè era on passava més vent i així la seva veu arribava més lluny. Primer feia uns tocs d'atenció amb la trompeta, bé no sé si era una trompeta o era una corneta, o una... tant si val. Un cop tenia reunits a un grup de veïns el deixava anar el més rellevant del pregó. A vegades era l'arribada d'un circ ambulant, o bé un nou comerç que obria portes. Els enterraments també cridaven molt l'atenció. Era costum quan els veïns sentien el so de la trompeta d'en Girbau fer rotllana al seu voltant i parar l'orella per escoltar... "Per ordre del senyor alcalde es fa saber... "

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.