Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Editada pel Grup d’Estudis Locals (GEL), la revista, de la qual s’editen 500 exemplars, implica prop d’una desena de persones. El pròxim número sortirà abans que finalitzi l’any.
L’objectiu de la revista és divulgar la història local?
I fomentar l’estudi de la història de Sant Cugat. El 1992 no hi havia cap síntesi històrica.
Res de res?
L’única síntesi publicada era de Pau Muñoz Castanyer, als anys seixanta, i tenia sis pàgines. Una història de Sant Cugat en sis pàgines és molt breu.
Existeix molta documentació del Sant Cugat antic?
Sant Cugat és una de les poblacions de l’entorn vallesà amb un dels arxius més complet.
I això a què és deu?
Primer perquè l’Arxiu Notarial, el de la Corona d’Aragó, és molt notable i a partir de l’any 1200 hi és tot. Segon, perquè l’arxiu del Monestir s’ha mantingut. En canvi, és una llàstima des del punt de vista municipal, perquè els arxius civils s’han perdut i no hi ha res fins després de la desamortització, el 1835.
La revista és un calaix de sastre en què tenen cabuda totes les històries, sempre que siguin de la ciutat.
Sí, per tant, hi pot haver tant un article de ciències naturals, com un article de tecnologia o bé d’història. Es tracta de fomentar els estudis locals, no és estrictament una revista històrica.
Avui ‘Gausac’ és en format revista, teniu previst passar-vos al món digital?
Tenim previst digitalitzar-la, però ens fa falta diners i temps.
Que la revista comparteixi nom amb els Castellers us comporta algun problema?
Els Castellers comparteixen nom amb la revista, que és diferent. El nom el vam trobar nosaltres. He discutit moltes vegades de la manca de imaginació de la cultura tradicional i aquesta és una mostra més.
En té d’altres...
Quan es van fer els gegants es van fer representant el Paga-li, Joan. Mira que hi ha coses de la història de Sant Cugat que podien ser motiu d’uns gegants! I el que vam fer amb el Paga-li, Joan va ser treure-li la càrrega crítica. La lletra diu: “Com li pagaré que no tinc cap pesseta, com li pagaré que no tinc cap diner?”. Per què? Perquè és el problema del pagès pobre que s’enamora d’una pubilla rica. Els gegants reflecteixen això?
En absolut, ell sembla ric.
És que “convergentment” hem eliminat tota crítica social, no fos que algú se’ns enfadés.
Hi ha algun estudi que voldria publicar?
D’algunes èpoques que necessitem aprofundir més com el bandolerisme del Barroc. És important ja que entre 1575 i 1600 hi va haver 25 morts, un per any. He fet la recerca des d’aquí i ara falta des de la Corona d’Aragó.
Triï un episodi santcugatenc que defineixi el caràcter de la ciutat.
Durant la desamortització, el bisbe pregunta dues coses a l’Ajuntament. Si volen com a església parroquial Sant Pere o el Monestir, i decideixen el Monestir. També els pregunta quins objectes litúrgics del Monestir volen i responen que no volen res. Això té un gran valor simbòlic perquè no van lluitar pel béns dels monjos, sinó per conquerir la llibertat, però va suposar una dispersió del patrimoni moble de Sant Cugat.
I un personatge?
En la desamortització, el Monestir va acabar en una subhasta i el van comprar una francesos que el volien desmuntar. Josep Serrabogunyà i Benet Cortada van ser fonamentals a l’hora de promoure “l’aturà”, per això avui coneixem el Monestir tal com és.
Gausac
El nom que encapçala la revista va ser font de discussió a l’hora de crear aquest recull. Els seus promotors van rescatar un topònim medieval, el de Gausac, i van desestimar un altre, el de Cercèdol. Els santcugatencs que vulguin consultar algun dels 39 exemplars que ja han vist la llum, ho poden fer a les biblioteques i a la seu del GEL, a la Casa de Cultura.
L’objectiu de la revista és divulgar la història local?
I fomentar l’estudi de la història de Sant Cugat. El 1992 no hi havia cap síntesi històrica.
Res de res?
L’única síntesi publicada era de Pau Muñoz Castanyer, als anys seixanta, i tenia sis pàgines. Una història de Sant Cugat en sis pàgines és molt breu.
Existeix molta documentació del Sant Cugat antic?
Sant Cugat és una de les poblacions de l’entorn vallesà amb un dels arxius més complet.
I això a què és deu?
Primer perquè l’Arxiu Notarial, el de la Corona d’Aragó, és molt notable i a partir de l’any 1200 hi és tot. Segon, perquè l’arxiu del Monestir s’ha mantingut. En canvi, és una llàstima des del punt de vista municipal, perquè els arxius civils s’han perdut i no hi ha res fins després de la desamortització, el 1835.
La revista és un calaix de sastre en què tenen cabuda totes les històries, sempre que siguin de la ciutat.
Sí, per tant, hi pot haver tant un article de ciències naturals, com un article de tecnologia o bé d’història. Es tracta de fomentar els estudis locals, no és estrictament una revista històrica.
Avui ‘Gausac’ és en format revista, teniu previst passar-vos al món digital?
Tenim previst digitalitzar-la, però ens fa falta diners i temps.
Que la revista comparteixi nom amb els Castellers us comporta algun problema?
Els Castellers comparteixen nom amb la revista, que és diferent. El nom el vam trobar nosaltres. He discutit moltes vegades de la manca de imaginació de la cultura tradicional i aquesta és una mostra més.
En té d’altres...
Quan es van fer els gegants es van fer representant el Paga-li, Joan. Mira que hi ha coses de la història de Sant Cugat que podien ser motiu d’uns gegants! I el que vam fer amb el Paga-li, Joan va ser treure-li la càrrega crítica. La lletra diu: “Com li pagaré que no tinc cap pesseta, com li pagaré que no tinc cap diner?”. Per què? Perquè és el problema del pagès pobre que s’enamora d’una pubilla rica. Els gegants reflecteixen això?
En absolut, ell sembla ric.
És que “convergentment” hem eliminat tota crítica social, no fos que algú se’ns enfadés.
Hi ha algun estudi que voldria publicar?
D’algunes èpoques que necessitem aprofundir més com el bandolerisme del Barroc. És important ja que entre 1575 i 1600 hi va haver 25 morts, un per any. He fet la recerca des d’aquí i ara falta des de la Corona d’Aragó.
Triï un episodi santcugatenc que defineixi el caràcter de la ciutat.
Durant la desamortització, el bisbe pregunta dues coses a l’Ajuntament. Si volen com a església parroquial Sant Pere o el Monestir, i decideixen el Monestir. També els pregunta quins objectes litúrgics del Monestir volen i responen que no volen res. Això té un gran valor simbòlic perquè no van lluitar pel béns dels monjos, sinó per conquerir la llibertat, però va suposar una dispersió del patrimoni moble de Sant Cugat.
I un personatge?
En la desamortització, el Monestir va acabar en una subhasta i el van comprar una francesos que el volien desmuntar. Josep Serrabogunyà i Benet Cortada van ser fonamentals a l’hora de promoure “l’aturà”, per això avui coneixem el Monestir tal com és.
Gausac
El nom que encapçala la revista va ser font de discussió a l’hora de crear aquest recull. Els seus promotors van rescatar un topònim medieval, el de Gausac, i van desestimar un altre, el de Cercèdol. Els santcugatencs que vulguin consultar algun dels 39 exemplars que ja han vist la llum, ho poden fer a les biblioteques i a la seu del GEL, a la Casa de Cultura.