
És significatiu que l’autor, malgrat comptar amb una obra extensa, no tastés l’èxit fins als 66 anys, quan Dagoll Dagom va adaptar Antaviana al teatre. Una mica com va passar amb Quim Monzó, poc conegut fins a la seva col·laboració televisiva a Persones humanes, i canonitzat a posteriori. Immediatament després d’Antaviana es va publicar el llibre que recomanem avui, amb gran acollida lectora. La màgia de la ficció de Pere Calders va entrar en contacte amb el gran públic, que sempre més va romandre fidel a un dels escriptors catalans més estimats del segle XX.
A diferència de molts autors que van passar la Guerra Civil, la diàspora i l’exili, Calders estava més compromès amb la qualitat formal de l'obra creativa que no pas amb l'efecte reformador que aquesta tingués sobre l’entorn. Potser per això, parlar de Calders és parlar d’ironia. En construir un relat, qualsevol autor parteix de la pròpia percepció de la realitat, parcial i fragmentària; però Calders es distancia irònicament de la representació literària de la seva realitat i, amb una certa morbositat, busca parlar sobretot dels angles insòlits i obscurs de la vida. Això li permet una reflexió lúcida i desapassionada sobre les contradiccions i les febleses humanes.
Aquesta ironia reclama la participació còmplice del lector des de la primera pàgina, i és clau en la vigència de la seva obra. Sota l'aparent afabilitat del narrador, sovint amable i humil, i sempre exquisidament educat, i sota els escenaris quotidians de trames humorístiques, la ironia desvetlla una reflexió aguda i profunda de la condició humana. Aquesta reflexió del lector, però, sobta després de la lectura, que a través de l’aparent frivolitat ha resultat un petit plaer.
Sobre Invasió subtil i altres contes, poc a afegir... Imaginin un català amb fòbia als estrangers, fins al punt que pensa que tots els catalans que coneix són japonesos; o un inventor que ha descobert la quarta dimensió amb una maqueta de palletes de refrescos i ampolles de plàstic; o pensin en un boletaire que topa amb un extraterrestre al mig del bosc; o en un individu que, fart de la veu de la consciència que l’aconsella, prova de separar-se’n; o en un obsessiu que es fabrica la tomba al seu gust, amb telèfon i tot per si ha de trucar des del més enllà; o en el testament d’un mafiós de pa sucat amb oli; o en un cas de vampirisme local...
El món de Pere Calders és un festival. ¡Passin i vegin, senyores i senyors! ¡Passin i vegin!
Dades del llibre:
Títol: Invasió subtil i altres contes
Autor: Pere Calders
Nº de pàgines: 256 págines
Editorial: EDICIONS 62