La necessitat s'oposa a la llei

El top manta és una activitat que els darrers anys ha augmentat molt a les localitats catalanes i Sant Cugat no n’és l’excepció, si bé és cert que no està massa estesa al municipi. Depenent del dia, l’època i l’hora, a l’eix comercial santcugatenc hi poden haver entre 2 i 6 venedors, una xifra no gaire elevada si la comparem amb el que passa a localitats costaneres o a Barcelona. Habitualment, els venedors ambulants s’ubiquen al carrer de Santa Maria i de Santiago Rusiñol a la tarda, i sempre són els mateixos. Des de les mantes de música i pel·lícules, a mantes de roba, bosses de mà o ulleres de sol; cada vegada els venedors ofereixen més varietat de productes. El top manta és una activitat il·legal (tot i que en algun municipi català estigui regulat) i a tot Espanya la venda ambulant il·legal té una facturació d’entre 500 i 800 milions d’euros a l’any (uns 100 milions a Catalunya), i suma un total de 15.000 treballadors il·legals, o més, sense pagar impostos ni Seguretat Social. Als venedors se’ls poden imposar multes de tres a sis mesos i treballs en benefici de la comunitat d’entre 31 i 60 dies. Si el benefici del manter no supera els 400 euros, no es considera delicte, sinó una falta castigada amb localització permanent de 4 a 12 dies o multa d’un a dos mesos. Hi ha ciutats catalanes com Barcelona i Cambrils que ja multen els compradors del top manta i ara la Generalitat està estudiant fer una llei a tot Catalunya per sancionar-los. El conseller d’Interior, Felip Puig, ha destacat en un comunicat que el top manta “augmenta l’economia submergida, perjudica els comerciants i no fa cap favor a ningú, i menys a l’economia catalana”.

Els venedors
A Sant Cugat, els venedors provenen, principalment, del Senegal i han arribat a Espanya amb avió o pasteres i, posteriorment, han anat a parar a Sant Cugat a través d’algun conegut. En el top manta hi ha un superior (que està controlant els venedors) que és qui dirigeix la venda, els vigilants que avisen en cas que s’acosti la policia i els mateixos venedors. Tot i això, n’hi ha que treballen pel seu compte perquè si una altra persona els subministra els productes són ells qui igualment acaben pagant les sancions, “quan tinc deu o quinze euros em compro el meu material”, explica un dels manters. Acostumen a ser joves, d’entre 25 i 30 anys, que s’han quedat sense feina i no tenen cap altre remei per tirar endavant. “Em van fer fora de la feina i fa vuit mesos que estic a Sant Cugat venent”, afirma un dels venedors, que afegeix que és un negoci que amb prou feines té guanys per menjar i dormir: “Guanyem uns 10 euros al dia com a molt, i també hi ha molts dies que no aconseguim res”. “Cada dia em moc per tot arreu per buscar feina, però no n’hi ha; i menys per a nosaltres”, lamenten. Encara que sembli mentida, els top manta també noten la crisi, i els venedors expliquen com en els darrers mesos han notat una disminució de les vendes. “Tenim molts problemes amb la policia i sovint ens enxampen, encara que fugim bastant”, destaquen. “La nova alcaldessa no vol que hi hagi top manta”, lamenta un dels venedors. En el cas dels venedors a Sant Cugat, la majoria són de localitats veïnes que es desplacen fins a Sant Cugat a mitja tarda per vendre els seus productes. L’atractiu pels compradors és el preu del material dels top manta, molt per sota del del mercat. En el cas de les pel·lícules, per exemple, es troben films molt recents, que encara es poden veure al cinema, per 3 o 4 euros; si bé és cert que no són de gran qualitat. Pel que fa als productes de moda, com bosses de mà o cinturons, acostumen a ser falsificacions i, per aquest motiu, els preus també són rebaixats.

Els comerciants
El president de la Federació de Comerciants de Sant Cugat, Josep Lluís Galvany, tot i que reconeix que a la ciutat no és una activitat molt proliferant, el top manta afecta els comerços: “A Sant Cugat no és que sigui una cosa molt greu perquè no es veu molt; però el poc que hi ha, fa mal”. Tot i això, assegura que “els comerciants estan empipats perquè els top manta venen de tot, i tots es veuen afectats”. Per Galvany la solució passa per conscienciar els clients i la societat, “que no està gens sensibilitzada i no té educació comercial”, i proposa sancions per als compradors: “El comprador també s’hauria de mentalitzar d’aquest tema; la solució és multar a la persona que compra”. El president de la federació també assegura que a banda de perseguir els venedors, s’hauria de perseguir la gent que abasta i distribueix els productes. Galvany no entén com altres municipis han pogut regularitzar aquesta activitat, per a ell “l’única manera de regularitzar-la és que paguin els impostos com la resta de comerciants”. Tanmateix, destaca que l’Ajuntament està fent el màxim per controlar el top manta però afirma que és molt complicat: “Hi ha vigilàncies i patrulles però els venedors estan molt ben organitzats, hi ha gent vigilant per si vénen policies i es posen en llocs on poden fugir per diferents carrers”.

Ajudem a les màfies
El regidor de Comerç de l’Ajuntament, Josep Romero, ha explicat que la política del consistori vers el top manta és la de tolerància zero i ha afirmat que “a Sant Cugat hi estem molt a sobre i la nostra policia ho controla molt”. Romero creu que la pressió policial que es fa a la ciutat és un dels motius que explica perquè a Sant Cugat no s’ha estès el top manta. Tot i això, destaca que “els consumidors cada vegada són més conscients que els productes del top manta no són de bona qualitat i la seva procedència és dubtosa, fins i tot, poden venir de robatoris”. “Si fóssim tolerants amb el top manta també estaríem ajudant a les màfies. Els productes que venen els manters no acostumen a ser propietat seva sinó que pertanyen a grups que exploten els seus treballadors”, ha assegurat el regidor. És per això que pensa que també s’haurien de perseguir els proveïdors, cosa que fan els Mossos d’Esquadra. Josep Romero també apunta que el top manta no té conseqüències només pels comerços tradicionals, sinó que també es veuen afectats el mercat setmanal dels dijous i les diferents fires d’artesans que es fan a Sant Cugat. “És competència deslleial perquè els altres comerços paguen impostos i compren correctament els productes”. Finalment, lamenta que l’economia del país es ressent molt d’aquest negoci il·legal.•