Tots els consistoris, per norma general, tenen cura dels seus ciutadans d’edat avançada, i més si arriben a la xifra màgica dels 100 anys. Són monuments alhora biològics i culturals. En alguns països africans consideren que quan es mor un ancià és com si es cremés una biblioteca. Per això els dediquen homenatges emocionants i ben merescuts.
Pel que sembla l’Ajuntament de Sant Cugat no creu el mateix, i descuida aquesta part del seu deure, la de tractar amb l’afecte atresorat per aquests ciutadans. Almenys aquesta és la situació d’una dona centenària, a la qual ni tan sols li han fet una senzilla trucada telefònica.
Esperem que els edils de la Casa de la Vila rectifiquin i facin costat als nostres veïns centenaris, la qual cosa ens farà sentir més confortats a tots els ciutadans del municipi.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.