Com respon l’Ajuntament

Voldria comentar, mitjançant aquesta missiva, un fet que afecta directament o indirectament els ciutadans de Sant Cugat o de fora que hi puguin passejar. Fa uns dies, a causa del mal estat d’unes llambordes, vaig caure al posar el peu dins el forat que aquestes deixaven. Només em vaig fer mal al genoll amb la caiguda, però sense cap mena de seqüeles.
Van ajudar-me a aixecar de terra una sèrie de persones (gràcies!) i em van dir que no era la primera de caure-hi.

 


Vaig decidir-me a denunciar el fet, acompanyant una fotografia del lloc. Demanava en aquesta denúncia: 1) Que s’arreglessin les llambordes causants de l’accident i 2) el que correspongués en dret.

 


Bé, l’Ajuntament m’ha contestat dient que no tinc cap dret (tampoc pretenia cap mena d’indemnització, ja que fora del cop i el temps perdut per anar al metge, no hi havia, per sort, com abans he dit, seqüeles). Res a dir al respecte.
El més sorprenent és el que diuen a la resolució al Fonament de Dret VI, signada pel Sr. Josep M. Rigau i Caixés, Secretari General, que transcric (sic). “Doncs bé, de l’anàlisi dels antecedents incorporats a l’expedient, es desprèn que l’element pretesament causant dels danys –la llamborda malmesa– no tenia l’entitat suficient per ella mateixa, com per provocar l’accident de la reclamant, si aquesta hagués mantingut en tot moment el grau d’atenció necessari per transitar per les vies del Municipi”.

 

No caldria afegir res més, per valorar objectivament el contingut però no em puc estar de dir-li al “distingit Sr.”, que no em coneix de res, si ha valorat si tinc alguna mena de discapacitat (que no la tinc) o si s’han donat determinades circumstàncies, abans d’escriure el que ha escrit… No conec ningú que vulgui caure al carrer ¿vostè si, Sr. Secretari?

 


Per últim, un consell al Sr. Josep M. Rigau –ja que tots en podem donar: abans d’escriure una resolució, caldria que l’analitzés com correspon, ja que pel seu càrrec se li pot exigir i com a veïna de Sant Cugat li he de demanar que posi la deguda atenció i consideració als ciutadans i, si no ho sap fer, canviï de feina”.

 


Sara Truchero

 
Comentaris

Destaquem