El meu fill va tenir la mala sort que després de diversos dies veient paparres per la zona del Pi d’en Xandri, una el va picar. La tenia ben enganxada a la panxa, així que va ser fàcil veure-la en el moment que es va treure la roba per anar a la dutxa. Amb la histèria del moment vaig córrer a treure-la com vaig poder. Ara sé que és important fer-ho bé i evitar, sobretot, que quedi cap resta dins el cos. Fins fa uns mesos no sabia la gravetat de la picada d’una paparra, algunes poden transmetre malalties amb conseqüències molt greus de per vida. Sort que de seguida em van posar en contacte amb un metge que ens va donar el tractament per evitar qualsevol possible malaltia futura.
Tenim la sort de viure en un lloc ple de boscos. Per culpa de la sequera portem mesos amb bastantes paparres i altres bitxos portadors de malalties. L’objectiu d’aquesta carta no és crear alarma social, sinó que tothom sigui conscient de l’existència d’animals portadors de malalties que poden arribar a ser molt greus per tal de documentar-se sobre què es pot fer per minimitzar risc de picada, de la importància de revisar tot el cos de forma periòdica i, sobretot, de com actuar en cas de picada.
Desconec si es pot fer alguna cosa per, almenys, reduir la quantitat de paparres o si fumigar serviria d’alguna cosa, però un cop més demano públicament a l’Ajuntament o a qui pertoqui, que actuï pensant en la salut dels ciutadans.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.