Oh dolor! Que sense ser meu
el sento com si s'endinsés en mi.
Com si fos part de la meva ànima.
I per més que el vull apartar,
més es vol quedar.
Que no seria capaç de fer
per separar-te d'aquest dolor
que et consumeix dia a dia.
Per alleujar-te ho faria.
Tot ell me'l quedaria.
De fet, ja me l'he quedat
per separar-lo del teu costat.
Si no fos pel que sento,
sentir voldria totes les molèsties
que en el teu cos s'amaguen.
Jo les descobriré,
i amb elles em quedaré.
Perquè mai més t'afligeixin
i així la pena et trauré.
Si no fos pel que sento,
sí, sento un bocí d'amor,
que omple el meu cor.
Per ell ho faria.
Per poder apartar-te del sofriment,
quedant-me'l permanentment.
Atès que no puc aguantar,
veure’t en aquest estat.
Si soc capaç d'aconseguir
el teu mal alleujar.
No en mancaran forces
pel dolor més profund suportar.
Oh dolor! Que t'aferres al meu cos
com si m'estimessis de veritat,
abraçant-me amb ansietat.
Continua, no paris, queda’t en mi,
i aparta't per sempre d'ella.
Per Déu! Aquest és el camí.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.