Els bosc de Volpelleres ferit

Em sorprèn un ajuntament que se sent orgullós de dir que defensa espais de gran valor simbòlic i ecològic com el Pi d’en Xandri, i alhora permet que es malmeti un espai natural i privilegiat com és el bosc de Volpelleres. És un indret silvestre i autosuficient envoltat d’una àrea urbanitzada.

Ha estat més important arrencar un bon pedaç d’espai natural de bosc per ubicar-hi el nou institut. Ha calgut tombar pins i arbustos per aixecar-hi formigó. Mentre països com Suïssa estudien l’impacte ambiental que suposa modificar un espai natural per rebutjar o no el projecte, a Sant Cugat, l’Ajuntament ens vol fer creure que som pioners en sostenibilitat, però prefereix arrencar arbres en comptes de construir en solars erms de natura. No val a dir que la zona del bosc on hi ha més valor ecològic es preservarà, ja que la pineda (on hi havia esquirols) era tan important per a l’equilibri del medi com la roureda o l’alzinar que s’han salvat, i cal tenir en compte que la major pressió humana que hi haurà modificarà de ben segur flora i fauna, ja que fins ara aquest bosc ha tolerat la nostra presència a petites dosis.

Teníem un pulmó verd integrat i en equilibri amb el barri de Volpelleres, de mínim cost i manteniment, esponja neutralitzadora dels inconvenients del trànsit dels voltants (sorolls i pol·lució), espai de relaxació i per fer esport. Calen quasi cent anys perquè existeixi un bosc d’aquest tipus i l’Ajuntament se n’ha menjat un tros en quatre dies. Visca el progrés!

Marta Artigas