Esverar el galliner

Esvalotar el galliner és molt fàcil. Sobretot si es disposa d’un micròfon i de l’objectiu d’una cadena de televisió.

No cal tenir talent d’heretge per fer burla de qui saps que no s’hi tornarà. N’hi ha prou amb una mica d’enginy i una bona dosi de descontrol.

I encara ho fa més fàcil si els amics et donen un premi tal ha fet l’Ajuntament de Barcelona a una autora que s’ha befat dels creients.

Com era d’esperar, hi ha hagut protestes. I altres han callat per allò que “el mejor desprecio es no hacer aprecio”.

A mi aquesta reacció no m’agrada perquè el menyspreu no és cristià. El Déu en qui crec no menysté ningú, sigui com sigui. Em sembla que el que s’imposa és la serenor. I mirar d’aprendre el valor del respecte perquè no se’ns encomani l’agressivitat de les ofenses rebudes.

Hi ha massa injustícies al món i a casa nostra, massa pobresa material i de sentit existencial perquè ens dediquem a l’esport de les picabaralles que neutralitzen forces i ens fan perdre miserablement el temps.

En aquest món on hi ha de tot, també hi ha d’haver bondat i consideració a dojo.

I aquella serenor dels ocells que fan la seva via i no s’esveren quan s’acostumen als espantalls.

Mn. Blai Blanquer