Mèrit o demèrit?

Fa uns dies vaig llegir, amb certa preocupació, que Sant Cugat ocupava un lloc preeminent entre les ciutats amb la renda per càpita més alta de l’estat espanyol i, evidentment, encapçalava la llista del nostre país. Avui llegeixo que molts dels estudiants estrangers que venen a les universitats properes a Sant Cugat lloguen habitacions pagant més de 400 € al mes i que això, evidentment, representa una font d’ingressos molt important per als propietaris de pisos. Fins aquí tot correcte i res a dir, però ens hauríem de preguntar si totes aquestes notícies són un mèrit o un demèrit per als habitants de la ciutat. Una renda per càpita tan alta sembla indicar un altíssim nivell de vida de tothom i el que per llogar una habitació es paguin 400 € sembla anar en la mateixa direcció. Com lliga això amb la realitat dels sous?, com lliga això amb el fet que moltíssims joves de Sant Cugat hagin de buscar habitatge a altres llocs perquè no poden pagar els desorbitats preus per comprar o llogar a Sant Cugat? Com lliga això amb la realitat del comerç de la ciutat on veiem botigues que volen vendre productes a preus desorbitats i que obren i tanquen les portes en poc temps?, com lliga això amb la gent “benestant” que va a comprar a mercats com el de Rubí o el de Barberà perquè són més econòmics?

Personalment, crec que tot això va en demèrit de la gent, estem creant una “smart city” que no és per a la ”gent normal” i això acaba empobrint la vida ciutadana, estem creant una bombolla irreal que no lliga amb la realitat de les coses quotidianes. Malgrat les aparences, aquí no podem lligar gossos amb llonganisses i potser, finalment, haurem de canviar el nom de la ciutat i convertir-la en Sant Hipotecat del Vallès. Fa quasi 40 anys que visc a Sant Cugat i m’agradava més viure a un poble que a una smart city.

Carlos Chordá