Molt lloable l’interès que tant la senyora Torrijos com el senyor Johansson demostren per ajudar València i Múrcia amb el transvasament de l’Ebre que vol fer el PP, només que ni l’un ni l’altre sospesen el perjudici que representaria pel Delta i els seus pobles costaners, els cultius d’arròs, els aiguamolls que fan de recer d’aus migratòries i les rutes turístiques, tan necessàries per a la zona. La conseqüent salinització del Delta no els mereix cap consideració.
Senyor Johansson, tant per al consum humà com per a l’agricultura i ramaderia, València i Múrcia n’han tingut sempre, d’aigua.
Una altra cosa són les fantasies de Terra Mítica o dels resorts de xalets amb piscina, jardins de gespa i camps de golf, construïts en terres ermes, o els blocs d’apartaments de vint-i-cinc i trenta pisos d’alçada de Benidorm, on es buida el gran Madrid a les vacances, que requereixen de gran quantitat d’aigua i de molta pressió per fer-la arribar a dalt. Tot un delit pels constructors i deliri de polítics afanats. Li recomano que s’hi doni un vol, per aquelles zones, i veurà que la gent del Delta no té cap culpa que Castella no tingui platja.
Com molt bé apunta, el transvasament és un tema polític, engegat per José M. Aznar a la seva segona legislatura, l’any 2000, quan ja va tenir majoria absoluta. Som molts els que ens sentim solidaris amb la gent de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una obra molt cara i saben que un cop fetes les conduccions ningú podrà controlar quanta aigua se n’enduen.
Esperem que ben aviat només depenguem dels tractats internacionals de conques fluvials per evitar-ne la destrucció! No som “estupidez humana” ni “egoistas de zona”; estimem la nostra terra! I si mai té l’ocasió de contemplar una posta de sol al Delta de l’Ebre, potser també vostè començarà a estimar-se’l.
El transvasament els és l’excusa per justificar el problema de fons, que són les lleres i marges del riu bruts, com clamen tots els agricultors i pobles recentment afectats.
Margarida Cardona