República per acabar amb l’especulació

Hi ha tot un seguit de factors que contribueixen a l’increment abusiu en els preus de l’habitatge de lloguer. Més enllà del que en diu l’economia de mercat, que està molt bé i que sovint tota sola té la capacitat d’autorregular-se, ara sembla que tenim uns nous actors que han passat a ser protagonistes, els fons d’inversió.

Un tramat de societats nacionals, estrangeres i bancs que han vist la demanda creixent per autòctons i forans, i s’han llançat com voltors a comprar edificis sencers, no per especular amb la venda com a la bombolla de principis de segle, sinó una cosa encara pitjor, especular amb el lloguer.

Per intentar resoldre la difícil situació que afecta moltíssims veïns de les nostres viles, els ajuntaments ja fa anys s’han posat a fer habitatge públic en aquelles poques zones que encara queden per urbanitzar.

Però caldria tanta quantitat del pressupost municipal sostinguda en el temps per poder capgirar la situació, que ens trobem davant d’un problema que l’administració municipal es veu incapaç de resoldre per si sola.

Només un Parlament sobirà i absolutament independent dels poders econòmics podria promulgar les lleis per a posar-hi remei. Lleis que almenys fins a resoldre el problema, limitin la compra d’edificis per a l’especulació del lloguer o en regulin el preu.

També caldria ampliar dels 3 als 5 o 10 anys els contractes de lloguer, entre d’altres mesures. Confiem que la República que vàrem començar a construir l’1 d’octubre pugui acabar amb aquest mal psicològic insuportable per a una societat com la nostra que es vol lliure i socialment justa. Per què l’habitatge és un dret o un negoci?

David Fernàndez