Resposta a Michael Cáceres

Benvolgut amic, com ja t’he dit en privat, la teva carta és un atac personal que em dol.

Puc entendre el desencís de moltes persones per la meva marxa i per ser un dels fundadors del partit d’arrel socialista Moviment d’Esquerres (MES) però no entenc que oblidis les milers d’hores de feina plegats. Tampoc entenc el trasllat a l’esfera personal d’una situació de separació (obligada per la traïció del PSC al seu esperit fundacional) política.

Com saps, a l’assemblea local de l’estiu vaig dir que si no ampliàvem espais i candidatura caldria buscar altre alcaldable. Vaig intentar fins al darrer moment que Moviment Catalunya (precursor amb NECAT de MES) pogués articular una nova candidatura àmplia amb el PSC i va ser denegat. Tant de bo en aquell moment hagués hagut interès a fer cartes al diari i treballar complicitats.

Trair no és votar en consciència allò que es creu. Així va ser el meu posicionament (marginal dins del PSC) al voltant del Dret a Decidir i del procés del 9-N. Tanmateix, t’agraeixo la carta. Representa el final del dol mutu.

Tenim camins separats, socialistes i d’esquerres, però separats. No m’utilitzis com a excusa de final de camí i projecte del partit que representes, crec que l’adversari és altre. Ens veiem a les places i a les urnes.

Ferran Villaseñor