Resposta a una carta interessant

TOT Sant Cugat núm. 1938, on es reprodueix un text de Carlos San Juan, metge jubilat que va impulsar la campanya ‘soc gran no idiota’.

El dubte que em sorgeix després de llegir la reproducció d’aquesta carta és què hi ha de sorprenent en la creació d’un Ministeri per a la Infància i la Joventut quan tenim taxes de trastorns del comportament i malalties mentals mai vistes en aquest col·lectiu?Em pregunto també, què és el que li estranya a Carlos San Juan quan al 2020 la taxa de suïcidi entre persones joves de entre 15 i 41 anys va ser la primera causa de mort en aquesta franja d’edat?I per últim, quina és la raresa en el fet que s’hagin d’atendre els problemes d’aquest col·lectiu quan no poden tenir feines dignes ni l’oportunitat d’emancipar-se a una edat raonable?

Invisibilitzar els problemes greus que pateix la infància i l’adolescència també és edatisme.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.