Benvolgut senyor Espejo, la promesa de què aquest govern, durant aquest mandat, no apujarà la pressió fiscal segueix plenament vigent, fins i tot malgrat el sotrac que imposa la implantació per llei estatal de la nova taxa de residus. No hi ha cap engany! Ho explicarem tants cops com calgui: els tipus impositius s’aniran actualitzant com ho fan la majoria dels salaris, les pensions, els lloguers i moltes altres coses de tal manera que no hi hagi alces ni baixes en termes reals, que ningú guanyi ni perdi poder adquisitiu.
Dels municipis que vostè esmenta, donada una ullada ràpida, com a mínim, als catalans, és fàcil veure que a Sant Boi l’IBI va pujar un 7% en 2024, mentre que el 2025, segons llegeixo en premsa, el congelen. A Viladecans la pujada de 2024 va ser del 10%. A Sant Cugat, la pujada de 2024 va ser 0%. És evident, doncs, que allà estan apujant molt més que a Sant Cugat.
Em preocupa enormement, com a vostè, el pes de la fiscalitat i el seu impacte en les oportunitats i la qualitat de vida de les persones. Per això, he estat promotor molt directe del fet que la fiscalitat a Sant Cugat s’hagi anat moderant de manera continuada els darrers 15 anys. L’IBI per habitant a Sant Cugat està congelat des de 2011, pràcticament, mentre que el cost de la vida ha pujat un 27%, aproximadament.
També, per aquesta preocupació que compartim, torno a recordar, i ho faré tants cops com calgui, que més o menys 4 de cada 10 € d’impostos que paguem a Catalunya cada any marxen i no tornen mai, fruit de l’espoli fiscal al quual ens sotmet l’Estat espanyol. Aquest, amb números a la mà, és el veritable problema. Tal com diu vostè, “així no podem continuar”.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.