Sant Medí: llegenda o realitat

Després de més de cent anys d’especular sobre una errònia interpretació dels contractes i de la iconografia de Medí, hem de concloure, que el destí martirial de Sever, bisbe de Barcelona, i del pagès de Collserola, Medí, que el volia protegir dels perseguidors germànics, en temps d’Euric, el 447, va ser comú: sent ajusticiats al llogaret d’Octavià, avui Sant Cugat. Tenim les actes martirials, revisades des del segle XVII, per Jean Bolland i els seus col·laboradors, quan recullen i analitzen documents seculars, per demostrar la historicitat dels personatges, sense entrar en les narracions cruentes, sovint populars i de tradició oral, del seu martiri. Es tractava dels fets, i prou. Les publicacions sobre Sever, bisbe, sempre fan referència a Medí, també els breviaris, santorals i altres fonts d’arxiu. A més dels últims estudis sobre la historicitat de Sever, la prova més concloent, és una làpida sepulcral de Medí, ubicada a l’antiga Alcaçaba de Granada, i que, com altres peces, es va fondre per fer armes i altres estris, al llarg dels anys.

Els documents i peritatges sobre aquella làpida, analitzada per l’economista, historiador i eclesiàstic, Jaume Caresmar, al segle XVIII, -dues vegades Abat del Monestir de les Avellanes-, estan avalats per l’anàlisi de diferents especialistes contemporanis seus, que van concloure que es tractava de la làpida autèntica de Medi, el màrtir de Collserola, que va patir martiri amb el bisbe Sever i altres acompanyants, el 447, com consta al timpà de la façana de l’ermita. No es tracta de polemitzar inútilment, amb prejudicis ideològics o repetint el que erròniament han dit d’altres, sinó de ser rigorosos acadèmicament amb els documents i l’anàlisi dels fets i personatges. Per això, podem concloure que els arguments històrics, són molt més forts i evidents, que les especulacions repetides durant dècades, que volen convertir en llegenda i folklore, el que no és. L’existència i el martiri de Sever iMedí, són un fet incontrastable, amb documents que ho avalen durant segles. No són devocions inventades, sinó molt arrelades a la nostra vila, i provades històricament.

PD. Aquest text, és un resum d’un estudi documentat, a punt de publicar-se. És un homenatge al P. Lluís Victori, S.I., finat fa uns dies, devot del màrtir Medí, consiliari de la Penya Regalèssia, i vicari de l’ermita de Sant Medí, i que coneixia el text que ara es presenta. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.