Té nom La Unió?

Des de l’ermita de Sant Sever —que imagino— mirant avall, embadalit, per on l’antic carrer de la Unió portava al Torrent de la Bomba, veig una sorprenent, magnífica capsa de tons clars en forma, aparent, de prisma rectangular que em fascina. Línies, complements, finestrals... tot plàcid, res cridaner. És l’elegant senzillesa, filla d’una història humil. Camino avall per a veure de prop aquell edifici que m’ha absort. Camino pas a pas, a tocar de les parets de l’altra banda del carrer per a assaborir la suau bellesa de la sobrietat. És l’embalum que no vol suplantar el protagonisme del seu interior, on la creació cultural i social —somio— es mostrarà sense límits. Superat l’edifici, segueixo caminant, ara a recules per a no perdre’l de vista, fins a arribar al torrent. Allí, veig l’únic rètol de l’avinguda —potser millor passeig, ara— del mestre Josep Anselm Clavé. Progrés, Virtut i Amor. I, de cop, la paraula rètol s’encén amb els llums vermells del dubte, de la sorpresa, de l’estupefacció: on és el rètol de La Unió? Sé que em moc entre la realitat i el somni, però, és cert: la magnífica capsa de colors clars, la filla de l’històric estatge de La Unió Santcugatenca no té rètol que la identifiqui. És La Unió, senzillament el Teatre La Unió! Quina és la qüestió?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.