‘‘No hi ha millor escola que el món real; ensenyant també aprens”

Ana i Alejandro Häsler formen part d’una família d’artistes que han viscut l’art, en les més variades expressions, a casa seva des de ben petits. Ara volen obrir aquest espai a tots aquells que vulguin aprendre al costat d’un artista en actiu.

Ana Häsler és mezzosoprano. Després de viure a fora per la seva carrera professional, ha decidit restablir la seva residència a Sant Cugat, on va créixer i va iniciar els seus estudis de música amb 8 anys amb Maria Vinyolas. Alejandro Häsler és pintor i escultor. Ha viatjat i ha viscut arreu del món per conèixer les diferents cultures de primera mà. Tornant a viure a Sant Cugat, ha decidit iniciar amb la seva germana un projecte educatiu a la casa familiar.

Aquesta casa amaga tot un món creatiu...
Alejandro. Nosaltres som una família d’artistes, encapçalada pels nostres pares. Quan ens vam instal·lar a Sant Cugat, i van adquirir aquesta casa, ells ja van voler que aquest fos un espai on es creés. Ja de petits, a les casetes del terrat, el nostre pare volia fer petits estudis on convidar altres artistes perquè poguessin passar temporades treballant aquí.

El vostre pare, Rudolf Häsler, era pintor. Però tampoc hi va faltar la música entre aquestes parets...
Ana. En aquesta casa tots hem viscut la música d’una manera molt intensa. O cantant, o tocant el piano, o sent grans melòmans. Professionalment, no hi ha un referent, però el nostre pare, de jove, va tocar durant molts anys la viola i el violí, en diferents orquestres de Suïssa i Cuba. D’aquí que jo em passés el dia cantant amb el meu pare, mentre Alejandro aprenia a dibuixar al seu costat.

Llavors, heu tingut l’escola a casa, podríem dir?
Ana. Tot i ser el referent, mai ens van inculcar res. Ha estat l’exemple que hem viscut dia a dia, i segurament ens ha marcat. Tots vam escollir lliurement què volíem fer.
Alejandro. Un exemple també en la pedagogia, perquè al nostre pare li agradava molt ensenyar. De molt jove va ser mestre. Potser gràcies a aquest component didàctic els fills hem acabat sent tots artistes (Rodolfo és poeta, Ana cantant, Juan Carlos i jo mateix pintors).

Ha estat el context el que us ha portat a fer aquest pas cap a l’ensenyament?
Alejandro. Al nostre pare li agradava molt ensenyar, i ja de petits, a Cuba, tenia l’estudi a casa. Mai va crear misteri entorn la seva figura com a artista. Ens va fer partícips a tots del seu projecte. Era una cosa normal. Segurament és d’aquí d’on neix la idea que els fills haguem captat aquest esperit de transmissió de coneixements, i ens dediquem a coses vinculades al que ell feia.
Ana. És el primer cop que volem emprendre un projecte pedagògic en aquesta casa. Personalment, crec que a la vida hi ha moltes coses per aprendre, però també arriba un moment en què sents que pot ser molt important ensenyar, i a més, saps que pots seguir aprenent molt ensenyant.

Com neix el projecte educatiu d’Alejandro Häsler?
Alejandro. Sempre hem dedicat la nostra vida a aprendre, perquè un artista no deixa d’aprendre fins que mor. I aprendre i ensenyar venen a ser una mica el mateix. Ara crec que és el moment de vehicular el que he après per seguir aprenent. Les meves classes de pintura estan pensades per ser individuals. La idea és com la de tenir un deixeble; ensenyar de la manera que jo vaig aprendre. Poder tenir 6 o 7 alumnes, però cadascun de manera individual, amb un curs pensat sols per a ell, adaptat a les necessitats de l’alumne.

I el projecte d’Ana Häsler?
Ana. Mai m’havia plantejat ensenyar seriosament, perquè he dedicat totes les meves energies a la meva carrera professional. Però aquest any m’ha sorgit un projecte molt bonic que és el de fer unes classes magistrals al Museu Chopin de Valldemossa, a Mallorca. Jo crec que aquest ha estat el detonant, perquè a partir d’aquest curs, ja hi ha gent que s’ha posat en contacte amb mi per venir a aprendre aquí a casa. Ara la idea és poder compaginar la meva carrera amb l’ensenyament. Per a mi és molt enriquidor, i per a l’alumne també, perquè està amb un professional en actiu, i mútuament t’aportes coses per millorar en la realitat que estàs vivint.

Quin és el valor afegit d’aquest projecte?
Ana. La idea de l’artista que es dedica a la seva professió, ja de per si és un exemple vivent i en actiu del que està ensenyant. Llegint aprens a escriure; anant a concerts aprens a cantar. No hi ha millor escola que el món real.