Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Com és sabut, una de les problemàtiques que ens ha portat aquesta crisi econòmica ha estat la d’aquelles famílies que pateixen la pèrdua del seu poder adquisitiu, fins i tot la d’un o dos dels sous que entraven a casa i consegüentment l’inici d’impagaments d’obligacions contretes en temps de bonança. El problema de les hipoteques és una de les realitats més conegudes. Les entitats financeres, prestamistes inicials, requereixen al deutor i si aquest no abona el principal i interessos no pagats inicia un procediment d’execució hipotecària que pot comportar la pèrdua del bé hipotecat.
La realitat és que en un mercat immobiliari trencat, on la venda de l’habitatge no és solució atès que caldria, en molts supòsits, vendre per sota de l’import del crèdit que queda per pagar, no es té altre remei que entregar el pis al banc o caixa per fer front al pagament. El que passa és que aquesta dolorosa entrega no és suficient per satisfer el deute, per què el preu d’adjudicació al banc pot no ser suficient i aleshores el creditor pot continuar embargant per la diferència tot el que estigui al seu abast, fins saldar el crèdit. Aquest malson és com un monstre que s’autoalimenta amb el càlcul dels interessos de descobert, les costes judicials, etc. amb la qual cosa, no s’acaba mai de complir, convertint al deutor en un veritable esclau del deute.
La mesura aprovada pel govern respecte l’acceptació de la dació en pagament del bé hipotecat és una bona reacció, el problema és, al nostre entendre, que s’ha quedat curta al limitar els supòsits a un nombre taxat de casos convertint-la de forma molt restrictiva. A més, cal recordar que si l’hipoteca ha estat avalada per tercers solvents, aquells supòsits no són aplicables i continua l’esclavatge.
La realitat és que en un mercat immobiliari trencat, on la venda de l’habitatge no és solució atès que caldria, en molts supòsits, vendre per sota de l’import del crèdit que queda per pagar, no es té altre remei que entregar el pis al banc o caixa per fer front al pagament. El que passa és que aquesta dolorosa entrega no és suficient per satisfer el deute, per què el preu d’adjudicació al banc pot no ser suficient i aleshores el creditor pot continuar embargant per la diferència tot el que estigui al seu abast, fins saldar el crèdit. Aquest malson és com un monstre que s’autoalimenta amb el càlcul dels interessos de descobert, les costes judicials, etc. amb la qual cosa, no s’acaba mai de complir, convertint al deutor en un veritable esclau del deute.
La mesura aprovada pel govern respecte l’acceptació de la dació en pagament del bé hipotecat és una bona reacció, el problema és, al nostre entendre, que s’ha quedat curta al limitar els supòsits a un nombre taxat de casos convertint-la de forma molt restrictiva. A més, cal recordar que si l’hipoteca ha estat avalada per tercers solvents, aquells supòsits no són aplicables i continua l’esclavatge.