Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Aquest diumenge celebrem la Diada Nacional de Catalunya. Una diada que vindrà marcada per la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ja portem masses diades reivindicant aspectes culturals i lingüístics que, fins al moment, no havien creat cap problema ni entre els catalans ni amb la resta d’Espanya. La Diada ha d’estar centrada exclusivament en la lluita identitària? Hem de reduir el país en el fet identitari?
Durant l'última dècada, la lluita entre els nacionalismes s’ha anat accentuant i autoalimentant d’una manera que bé podríem anomenar irresponsable. Irresponsable per part del Partit Popular durant els anys que va governar Espanya amb la seva asfixiant majoria absoluta i, més recentment, des de l’oposició amb la seva falta de sensibilitat i la seva concepció tancada del què és Espanya. Per altra banda, la irresponsabilitat de Convergència i Unió, on a falta de projecte polític per a Catalunya, va triar el conflicte i el tactisme polític agafant postures sobiranistes, independentistes, i amb el seu difús dret a decidir.
Aquesta pugna traslladada als aspectes socials, polítics i econòmics, i reiterada al llarg del temps, va acabar bloquejant i finalment dinamitant un govern progressista i d’esquerres a Catalunya, així com també va acabar desil·lusionant i avorrint el que havia de ser un procés estatutari engrescador i impulsat des de la ciutadania. Malauradament, veiem que aquesta tendència no s’ha trencat. Una vegada més, la lluita identitària seguirà imperant el dia de la Diada i amagant les retallades aprovades per CiU en educació, sanitat, promoció d’ocupació i en el PIRMI.
Penso que parlar de país, el dia de la nostra Diada, no només és parlar d’identitat, sinó que també és parlar de persones, dels seus anhels i esperances, de serveis públics i prestacions socials, d’oportunitats, d’aliances, del model social i de tot allò que vertebri el país en pro d’un futur millor. Esperem que aquest diumenge així sigui.
Segueix a @davidgutierrezl al twitter
Durant l'última dècada, la lluita entre els nacionalismes s’ha anat accentuant i autoalimentant d’una manera que bé podríem anomenar irresponsable. Irresponsable per part del Partit Popular durant els anys que va governar Espanya amb la seva asfixiant majoria absoluta i, més recentment, des de l’oposició amb la seva falta de sensibilitat i la seva concepció tancada del què és Espanya. Per altra banda, la irresponsabilitat de Convergència i Unió, on a falta de projecte polític per a Catalunya, va triar el conflicte i el tactisme polític agafant postures sobiranistes, independentistes, i amb el seu difús dret a decidir.
Aquesta pugna traslladada als aspectes socials, polítics i econòmics, i reiterada al llarg del temps, va acabar bloquejant i finalment dinamitant un govern progressista i d’esquerres a Catalunya, així com també va acabar desil·lusionant i avorrint el que havia de ser un procés estatutari engrescador i impulsat des de la ciutadania. Malauradament, veiem que aquesta tendència no s’ha trencat. Una vegada més, la lluita identitària seguirà imperant el dia de la Diada i amagant les retallades aprovades per CiU en educació, sanitat, promoció d’ocupació i en el PIRMI.
Penso que parlar de país, el dia de la nostra Diada, no només és parlar d’identitat, sinó que també és parlar de persones, dels seus anhels i esperances, de serveis públics i prestacions socials, d’oportunitats, d’aliances, del model social i de tot allò que vertebri el país en pro d’un futur millor. Esperem que aquest diumenge així sigui.
Segueix a @davidgutierrezl al twitter
