11-S Diada de llibertat

"Pero com tot se confía, que tots com verdaders fills de la patria, amants de la llibertat, acudirán als llochs senyalats, a fi de derramar gloriosament sa sanch y vida, per son Rey, son honor, per la patria y per la llibertat de tota Espanya".

Aquestes paraules de Rafael Casanova en el pregó de l'11 de setembre de 1714 són, potser, la més eloqüent manifestació del pensament i la voluntat d'aquells catalans que amb la derrota a la guerra de successió, que es lliurava en tota Espanya, veien desaparèixer també una manera d'entendre Espanya, i que absolutament res té a veure amb aquesta mena de república bananera que la trasbalsada minoria independentista ens vol imposar.

El nacionalisme romàntic sempre ha pretès construir un mite pancatalanista i preterdemocràtic en la defensa de Barcelona de 1714 per part d'uns patriotes lleials a Espanya i al Rei; I en aquests dies en què l'espantall i el ridícul més vergonyós han pres el Parlament de Catalunya també han pretès, amb una llei injusta, robar-nos la nostra història i esclavitzar el nostre futur.

Per moltes urnes que es posin, el seu projecte mai tindrà res a veure ni amb la llibertat ni amb la democràcia, ni amb cap dels ideals pels quals els catalans van defensar Barcelona aquell històric 11 de setembre que commemorem -en sentir-nos els seus hereus- cada Diada.

El nostre desig en aquesta Diada, és que cada vegada més catalans se sentin hereus d'aquests "amants de la llibertat" i surtin al carrer a reclamar el respecte als seus drets i a les llibertats que els rufians nacionalistes han pretès arrabassar-los amb nocturnitat i covardia.