15 anys fent colla

Dissabte finalment em vaig decidir, vaig espolsar-me la mandra i vaig anar cap al Joan Maragall, els castellers fan quinze anys i ens convidaven a tots els qui hi hem passat a celebrar-ho. Em vaig trobar la comitiva quan encarava el carrer de Sant Domènech, cares de sorpresa i il·lusió, aquella il·lusió de gent que fa deu anys que no veus i amb els qui has compartit tants moments, llargues nits i discussions, llargs debats i camins que van portar a crear una colla castellera a una ciutat lluny d'aquesta tradició. Tant lluny que els més experts de la colla eren els qui també militaven a la colla de l'Autònoma. I dic militàvem perquè és aquesta la paraula, més enllà de la participació: hi crèiem, ens esforçàvem, fèiem reunions, debats sobre el nom, el color, el local, la gestió, la organització...recordo una junta parlant durant hores sobre com fèiem les llistes, o aquell dia amb la taula plena de diccionaris i llibres on discutíem el nom de la colla, per no parlar de l'escut!

Jo fins llavors trepitjava el poble perquè hi vivia però desconeixia totalment la seva vida. Aquella va ser per a mi una escola que em va fer créixer i em va obrir tot un món nou que desprès he explorat i explotat fins a rebentar. Dissabte va ser un dia per a celebrar-ho, una tarda plena de records i bones sensacions que em va retornar als inicis de moltes coses. Des de la barrera t'adones de la feina que fan, de cohesió, de socialització, d'energia positiva... Si els castells són patrimoni de la humanitat és pels valors que representen i dissabte ho vaig copsar. Un patrimoni que a Sant Cugat també ens hem d'estimar i aprendre d'ells. El dia que la societat s'esforci col·lectivament per assolir un mateix objectiu i sense més pretensió que l'èxit comú, aquell dia, tot començarà a canviar. Gràcies per recordar-m'ho i per molts anys Castellers! Friso pel dia que Sant Cugat sigui #carndesoca.


Segueix @quimpla al twitter